Títol: El tercer casament
Autor: Kostas Taktsís
"¿Per què ets tan beneita que et fas mala sang amb coses així? [...] De vegades jo també m'enrabio i malbarato la vida amb les coses més insignificants, però almenys hi ha moments en què em desperto i comprenc com són de sàvies les persones que no donen cap importància a res."
El tercer casament de Kostas Taktsís m’ha volat a les mans, m’ha atrapat des del primer
capítol i no he pogut deixar de llegir la història de la Nina i l’Ekavi fins
que he arribat al final.
Aquesta
és la història de la Nina i dels seus tres matrimonis, de la seva família i amics,
però també és la història de la senyora Ekavi, amiga, confident i, finalment,
sogra de la primera, i de la seva família. Dues vides plenes de desgràcies i
conflictes de tots colors de dues dones fortes que, malgrat totes les
vicissituds i infinites queixes, no deixen de tirar endavant.
"El papà deia que la mort de les persones que estimem és com un tall de ganivet esmolat, que el dolor ve més tard, quan el tall es refreda, i, com en tantes altres coses, també en això tenia raó. Ara ho sé, però llavors no sabia que quinze dies no basten perquè es refredi un tall d'aquesta mena, que havien de passar tants anys perquè plorés de debò."
La
novel·la de situa a la primera meitat del segle XX i fa un repàs de la història
de Grècia des del conflicte a Macedònia fins a la guerra civil, passant per la
Segona Guerra Mundial i l'ocupació dels alemanys, però també de la seva
societat i geografia (les dues famílies es van movent per diferents indrets del
país). En aquest punt, cal destacar les notes del traductor Jaume Almirall, que
són de gran ajuda per entendre moltes de les referències del text.
I és
que l'estil està molt ben aconseguit. Amb una llengua fluïda, desacomplexada i
directa Tatksís aconsegueix donar veu a les dues dones i fer que parlin de
manera natural i col·loquial. És ben bé com si les sentissis parlar i
criticar-ho tot i tothom (i, de nou, recalcar la grandíssima traducció
d'Almirall).
També m'ha semblat interessant el fet que El tercer casament és una novel·la amb un gran protagonisme femení. Hi ha homes, sí, però la veu cantant i el punt de vista és eminentment de les dues protagonistes en una època que sovint es retrata amb una visió masculina.
Per posar-hi un però, hi ha tants noms i personatges que a mitja lectura em vaig adonar que ja no sabia qui era qui i em vaig disposar a fer un arbre genealògic. Tot i que hagués sigut millor anar-lo fent des del principi, em va ajudar a resituar-me.
"Em sentia com quan a casa tens un finat, com quan algú mor de nit i, després dels primers plors, encara que intentis resistir-te al cansament i a la son perquè trobes egoista dormir quan has perdut un parent, al final no pots més, et deixes caure sobre el divan [...] i fas una dormida d'aquelles que, en comptes de donar-te descans, t'esgoten encara més, i quan obres els ulls amb la claror de la primera hora, el teu primer pensament és el mort, i dius: «D'ara en endavant no el tornaré a veure caminar, no el tornaré a sentir parlar, és mort, mort!» I el món et sembla negre, la vida insofrible."
No
deixeu passar l'oportunitat de descobrir aquest autor que només va poder
escriure aquesta obra abans de morir assassinat. És una lectura molt completa,
que de ben segur que us farà aprendre un tou de coses i que us farà riure amb
les sortides de la Nina i l'Ekavi. Agafeu el costat bo del sofà perquè quan
comenceu, no podreu parar.
"Contemplava els estels, el llum verd i el vermell del pont, el clapoteig de l'aigua en la foscor, i vaig sentir una soledat com si no hi hagués, no solament en el vaixell, sinó ni en tot aquell firmament, ni una sola persona en qui poder recolzar-li el cap sobre els genolls i plorar."
Coneixem una mica més l'autor?
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!