Travessa del manglar - Maryse Condé

Títol: Travessa del manglar

Autora: Maryse Condé

Llengua original: francès

Traductor: Oriol Valls

Editorial: L'Agulla Daurada

Any: 1989 original, 2022 traducció al català
 

"Vaig tornar a casa, vaig atrinxerar la meva solitud i vaig plorar totes les llàgrimes del meu cos, vaig plorar com no havia plorat des de feia cinquanta anys. Em vaig adonar que el meu cor havia continuat sent una ceba fràgil, fràgil, embolcallada per capes de pells que creia endurides, però que deixaven passar sense dificultat la fulla del ganivet del patiment."

En Francis Sancher és un foraster que s’instal·la a Rivière au Sel, a l’illa de Guadalupe, territori ultramar de França. Ningú no l’acaba de conèixer del tot, ni d’on ve, ni què hi ha vingut a fer a Rivière au Sel, ni la seva història ni els seus secrets. Tanmateix, la seva arribada sacseja, d’una manera o altra, els veïns del poble. N’hi ha que se n’enamoren, d’altres l’odien, alguns l’envegen. Un matí, en troben el cos sense vida.

Durant la vetlla, els diferents habitants del poble van agafant la veu narradora per explicar-nos la seva relació amb el mort, però també amb els seus veïns. Alguns ho fan en primera persona i d’altres en tercera persona, però tots acaben destapant unes relacions complexes, enemistats i recels. Sabeu allò de “sempre hi ha dues versions de la mateixa història”? Doncs en aquest cas en tenim moltes més i com a lectors és com si anéssim posant l’ull en diversos foradets per anar veient diferents punts de vista de la mateixa societat i dels mateixos personatges.

"Llavors, l'aigua tèbia i salada va desbordar-se dels ulls de la Vilma i va baixar-li en filets al llarg de les galtes encara rodones de la infantesa. Aigua de dolor, aigua de dol."

"Un dolor li foradà el pit, per un motiu que ignorava, i un riu d'aigua salada li va desbordar les parpelles."

Travessa del manglar és una novel·la coral que es construeix a partir de moltes veus i molt diverses; un retrat d’una societat multicultural on conviuen blancs, negres, mestissos, hindús, rics i pobres. Una barreja que és fruit del colonialisme francès que apareix de fons, amb més d’un personatge que parla de la metròpoli.

I la vetlla acabarà, i Francis Sancher serà enterrat, però els habitants de Rivière au Sel continuaran patint els estralls del colonialisme, el masclisme i el racisme.

Condé ens parla de tot això amb un llenguatge poètic i carregat d’imatges i metàfores que fan de bon subratllar. Alhora, aconsegueix mantenir el lector enganxat per descobrir qui era aquest tal Francis Sancher i quines n’ha fet.

De tant en tant apareix alguna paraula o expressió en llengua crioll, que accentua aquesta sensació d'estar situat en un gresol de cultures. Les notes a peu de pàgina del traductor també són molt interessants per descobrir detalls en la lectura i aprendre coses, com ara que el 1854, sis anys després de l'abolició de l'esclavitud a Guadalupe i després de tres mesos de navegació, va arribar un vaixell anomenat "L'Aurélie" carregat de mà d'obra de la Índia.

"L'amor ve per sorpresa com la mort. No avança tocant el gwo-ka. El seu peu es clava suau, suau en la terra tova dels cors. Bruscament vaig perdre el son, vaig perdre les ganes de beure i menjar. No podia pensar sinó en aquells moments passats al torrent i que semblava que ja no reviuria perquè ell m'havia oblidat."

Us en recomano la lectura; deixeu-vos portar per la prosa de Condé i endinseu-vos en la comunitat de Rivière au Sel. Descobriu-ne els habitants, els conflictes i també els estralls del colonialisme europeu. Jo l'he gaudit molt i he après i descobert moltes coses que no sabia.

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre d’una editorial catalana fora de l’àrea metropolitana del repte d’El Reducte català.

Coneixem una mica més l’autora?
Maryse Condé (Guadalupe, 1937) és una escriptora guadalupenca, reconeguda feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib. El 2018 va rebre el Premi Nobel alternatiu. La seva obra explora de manera crítica l’herència africana, la negritud i la diàspora de les societats americanes, sobretot les del Carib, així com les relacions de gènere en el seu si. És coneguda per Heremakhonon (1976), Ségou (1985) i Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1987).

Txell.Cat