Títol: Sang calenta
Autora: Irène Némirovsky
Llengua original:
francès
Traducció: Anna Casassas
Editorial: Viena Edicions
Any:
2007 original; 2021 en aquesta edició en català
"L'amor igual. Li fas un senyal, li indiques el camí. L'onada arriba,
tan diferent de com t'havies pensat, tan amarga i glaçada, i t'envesteix el
cor."
Després de llegir El ball de Némirovsky tenia clar que
volia seguir descobrint aquesta autora i, com ja fa uns quants estius que fem, vam
aprofitar una visita a la biblioteca per agafar aquest petit plaer en préstec.
Sang calenta és una obra
pòstuma de l'autora ucraïnesa que va ser descoberta el 2005 i publicada per
primera vegada en francès el 2007, tot i que es calcula que va ser escrita cap
al 1941. Quan Némirovsky va ser arrestada el 1942, va entregar a les seves
filles una maleta amb papers, entre els quals van trobar part d'aquesta
novel·la breu. Un any més tard, el 2005 els editors Olivier Philipponnat i
Patrick Lienhardt van trobar també uns papers que pertanyien a una novel·la
incompleta, la que tenien les filles. Ells van ser els qui van fixar el text de
l'obra que ens ha arribat de Sang
calenta.
Ens situem a
Borgonya als anys 30, en un poble tranquil de vinyes i vi, amb Sylvestre -també
anomenat Silvio-, que viu sol i retirat després d'anys de voltar pel món i de
dilapidar la seva fortuna. Sense dona ni fills, ja és gran i, des de la casa
familiar, observa els veïns del seu poble i és qui ens narra la història i qui
ens presenta els personatges.
La primera part de
l'obra ens mostra escenes quotidianes de les famílies que hi viuen i exploten
la terra, un retrat de la petita burgesia francesa de principis del segle XX.
Cap a la meitat de
la novel·leta hi ha un canvi de ritme arran de la mort d'un dels personatges
del poble. Aquesta mort sobtada trasbalsa la tranquil·litat dels vilatans, ja
que a poc a poc van sortint a la llum secrets, passions, infidelitats i
històries passades que tots amagaven sota unes falses aparences."Aquell vespre no era únicament la meva memòria qui retrobava el passat,
sinó el meu cor. Reconeixia aquella ràbia, aquella impaciència, aquell intens
anhel de felicitat. I tanmateix no era una dona viva qui m'esperava, sinó una
ombra, feta de la mateixa substància que els somnis. Un record."
Sang calenta parla de les
passions desenfrenades i dels enganys que acaben descobrint-se, en una història
en què joves i grans tenen la sang ben calenta 😏. Qui sap si la culpa
és del vi i de les vinyes, ben presents en la història i que ens acompanyen en
els canvis d’estació, però també en l’evolució dels sentiments dels
personatges. O potser la culpa és de la naturalesa humana?
"No es tracta només de les exigències de la carn. No, no és tan senzill.
La carn se satisfà de pressa. Però el cor és insaciable, el cor necessita
estimar, desesperar-se, cremar amb qualsevol foc... Això és el que volíem.
Cremar-nos, devorar els dies com el foc devora els boscos."
Tinc pendent llegir Suite francesa de la mateixa autora, que també va ser descoberta pòstumament. Entre El ball i Sang calenta potser em va agradar més la primera, un pèl menys enrevessada, amb menys passions amoroses i amb un punt crític que no li he trobat a Sang calenta. De totes maneres, és un bon culebrot per llegir i passar una bona estona.
Altres entrades de la mateixa autora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!