Autora: Maria Antònia Oliver
Llengua original: català
Editorial: La Magrana
Any: 1985
"—Ja m'ho ha semblat. I no té gaires ganes de fer clients nous… Qui és l’amo, idò?
—És mallorquina, vostè, oi? És molt bonic, allò…
Ja hi tornava ser! Se m’escapava un idò o un al·lot i a continuació venia la història del viatge de noces, les perles i les coves. I les enciamades.
—És de Mallorca mateix?
Ja havia perdut el compte de les vegades que havia hagut de contestar que si era mallorquina forçosament havia de ser de Mallorca mateix, i que una cosa era l’illa i l’altra la Ciutat de Mallorca.
—Al forn d’aquí davant fan unes enciamades com les de Mallorca.
—A Mallorca no en fan, d’enciamades…
—I ara! Vostè està de broma.
Quan li vaig haver explicat que allò que fan a Mallorca són ensaïmades i que es diuen així perquè hi posen saïm, que és la manera que tenim allà de dir llard, li vaig barrar el camí i el vaig fer venir a les meves."
Fa un parell d'anys vaig descobrir Maria Antònia Oliver amb la lectura de Joana E. i em va agradar molt, així que quan un dia, passejant per una ReRead, vam trobar aquest altre llibre de l'autora, no vam dubtar a comprar-lo.
Estudi en lila és el primer llibre d'una saga detectivesca (força breu) protagonitzada per la Lònia Guiu, una jove detectiva mallorquina que viu a Barcelona i que està obsessionada en col·leccionar pintallavis.
En aquesta ocasió la Lònia Guiu ha de resoldre dos casos paral·lels, i per fer-ho, compra amb l'ajuda d'en Quim, un jove sense lligams que va i ve. El primer cas és la desaparició d'una adolescent mallorquina, a qui ha de localitzar per encàrrec de la família, ja que sembla que ha fugit. El segon cas li arriba de l’antiquària Elena Gaudí, que vol trobar tres homes que l'han estafat amb la compra d'una peça de gran valor.
La novel·la és de 1985 i ens transporta a la Barcelona dels 80. En aquest sentit, val la pena destacar que es tracta d'un llibre modern i reivindicatiu, no només pel fet de comptar amb una protagonista independent, lliure i sense complexos en un entorn eminentment masculí, sinó també pel rerefons dels casos que investiga i dels temes que hi apareixen: embarassos juvenils, avortament, suïcidi i violència sexual.
La Barcelona que se'ns presenta és una ciutat que ens és coneguda, però hi crea un entramat clandestí que involucra grans empresaris de la ciutat. No sé si es va inspirar en algun cas en concret, però Oliver aconsegueix crear una atmosfera creïble i reivindicar que no cal anar-se'n a Suècia o als Estats Units per viure una història trepidant.
La detectiva Lònia Guiu m'ha robat el cor, però no com ho acostumen a fer els personatges tendres de les novel·les que més m'agraden. La Lònia se m'ha guanyat perquè lluita per fer-se un lloc en un món en què les dones no tenen presència, perquè té moments de dubtes i de baixa autoestima, perquè no para d'equivocar-se i de posar-se en embolics, perquè també té por, i perquè teixeix una xarxa de dones que s'ajuden i es fan costat.
Aplaudeixo la valentia de l'autora d'escriure una novel·la negra ambientada a Barcelona i protagonitzada per una dona en un moment en què això no s'estil·lava. Estudi en lila és una proposta pionera que probablement no ha estat reconeguda com es mereix.
"Ja no em feia mal ni el turmell, ni el cap, ni les esgarrinxades. Només em feia mal l'ànima, que és el dolor més punyent que pot experimentar una persona."
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!