Ningú ens va dir que seria fàcil - Ester Invernon

Títol: Ningú va dir que seria fàcil
Autora: Ester Invernon
Llengua original: català
Editorial: La Campana
Any: 2023

"«Que de pressa passa la vida quan estàs bé ». Aquesta idea l'estremeix, perquè no l'entén. Encara no sap per què no està bé si té tot el que vol."

Tenia ganes d'una lectura simpàtica i bonica després de la intensitat de Madame Bovary i L'home jove, així que he aprofitat per agafar aquest llibre que tenia pendent de l'any passat. 

Ningú ens va dir que seria fàcil és una novel·la sobre tres amigues de tota la vida, la Lisa, la Sara i l’Eva, que ronden la cinquantena i que segueixen trobant-se de tant en tant per sopar o fer un vinet per posar-se al dia i compartir penes. 

Les tres amigues són molt diferents i sovint xoquen en caràcter, però conserven l'amistat de la infància (i això m'ha recordat la meva colla d'amics de tota la vida, que també som molt diferents però fa tants anys que ens coneixem que ens estimem tal com som 💕). Tornant a la història, a la porta dels 50 la Sara pateix una crisi professional que té conseqüències al seu matrimoni i a la seva salut; l’Eva sembla que per fi ha trobat l'amor, però els fantasmes del seu passat no deixen de perseguir-la; i la Lisa, la senyora perfecta en aparença, fa aigües per tot arreu. 

Les tres protagonistes estan ben construïdes i se’ns presenten des de diversos angles: cap d’elles no és perfecta, totes s’equivoquen en algun moment, totes es penedeixen d’alguna cosa, totes pateixen per algun motiu. Tampoc no us enganyaré: la Lisa és la que costa més de digerir, però crec que ni ella mateixa s’aguanta.

Els secundaris, majoritàriament homes, també estan força definits, tot i que queden en segon pla. Aquí també n’hi ha un que s’emporta el premi al personatge més estúpid de la novel·la, i un parell (en Jose i en Seb) a qui he sentit patir i faria una abraçada.

D’acord amb el títol de la novel·la, Invernon construeix una vida per a cada un dels personatges, elles i ells, en què no ho tenen fàcil, en alguna ocasió recorrent a algun gir de guió un punt clixé. He empatitzat més amb les situacions que vivien uns personatges que altres, així com amb la manera de superar-les. Tot i això, a les novel·les d’Invernon tots els personatges tenen un estil de vida bastant alt i pijo que m’és molt llunyà i que em fa viure les seves històries més com una espectadora que involucrant-m’hi emocionalment. 

Ningú va dir que seria fàcil és una novel·la àgil i agradable, d’aquelles que et fan passar una estona entretinguda i que atrapen, justament el que necessitava ara. Ningú va dir que seria fàcil parla del valor de l’amistat, el perdó i la resiliència davant dels cops de la vida.

Aquest és el tercer llibre que llegeixo de l'autora (Un estiu per estimar i I la vida va d’això), i el primer que ha sortit publicat amb un segell editorial. Els altres dos formen part d'una trilogia (encara inacabada) i aquest és una història independent. Tot i que també em van agradar força, aquest és més rodó en l'acabat. 

Aprofito per agrair l’enviament de l’exemplar a l’Ester Invernon i a La Campana, i per animar l’autora a seguir teixint històries!

"Tant de temps preguntant-se què fallava, buscant arreu el que necessitava per tenir una vida plena, per ser feliç sempre, dubtant si el futur amb ell era el que volia. Ha buscat en ell, en la feina, en els altres, i avui s'ha adonat que on havia de buscar era dins seu."

Altres entrades de la mateixa autora

• Un estiu per estimar
• I la vida va d'això

Txell.Cat