Títol: Notícies fresques
"Una notícia és el que vol llegir l’home del
carrer, que no té gaire interès per res. I només és notícia fins que ho ha
llegit. Després ja és tema mort. Ens paguen per enviar notícies. Evidentment,
també hi ha les notes de color. Les notes de color són molt de fum sobre no
res. Són fàcils de llegir i fàcils d’escriure, però els telegrames surten cars,
o sigui que ens ho hem de prendre amb calma. M’entens?"
Lord Copper és un magnat de la premsa londinenca i propietari del The Beast que, per error, envia un articulista especialitzat en botànica al país fictici d’Ismaèlia, des d'on arriben rumors d'una guerra imminent. Ningú sap on és aquest país, però tan se val, si la notícia és allà, cal ser-hi. Així, William Boot ha d'abandonar la seva estimada casa de camp i anar-se'n a l'aventura (precisament l'últim que li ve de gust). Allà coincideix amb altres corresponsals d'altres mitjans i alguns s'alien per aconseguir alguna notícia, ja que tot sembla indicar que a Ismaèlia no hi passa absolutament res. En Boot, inepte i encantat com és, es topa amb una sèrie de personatges estrambòtics i amb un punt hilarant a qui segueix i que li fan viure diverses aventures.
Ferran Ràfols, traductor al català, escriu al pròleg que “Notícies fresques no és ni pretén ser una anàlisi del colonialisme, com tampoc és un estudi psicològic per més que es parli de les motivacions dels personatges ni una novel·la sentimental encara que hi aparegui una esquemàtics història d'amor i desamor. És una comèdia sobre periodistes ignorants i sense escrúpols, sobre personatges en entorns estranys i incomprensibles”. Crec que és una molt bona descripció del que es pot trobar en aquesta novel·la de Waugh.
Waugh, sense fer-ne una anàlisi profunda, il·lustra la batalla entre els diferents mitjans per aconseguir l'exclusiva, la foto perfecta, la millor cobertura dels esdeveniments que es couen a base de rumors. També parla de la immediatesa i la caducitat de les notícies, que avui en dia encara és més exagerat. Subtilment també fa mofa del colonialisme, ja que els indígenes d'Ismaèlia aconsegueixen enganyar i despistar tots els periodistes europeus i enviar-los en direcció contrària; però també se'n riu una mica del món rural i dels costums de les famílies mitjanament benestants que vivien en mansions rurals (com la de William Boot).
Notícies fresques d’Evelyn Waugh és una sàtira sobre el periodisme de guerra, la desinformació i les fake news.
Sense fer-me petar de riure, m'ho he passat bé seguint les peripècies d'en Boot per Ismaèlia i tots els embolics surrealistes que van passant. Notícies fresques m'ha semblat una lectura amable per a l'estiu.
"De manera
que quan diem negres de fet ens referim als rojos, però quan ens referim als
rojos diem els blancs, i quan el partit que s’anomena a si mateix negre parla
dels traïdors es refereix als que nosaltres en diem els negres; ara bé, a qui
ens referim nosaltres quan parlem dels traïdors, això sí que no l’hi sabria dir
del cert. Però per a vostè serà molt senzill. Lord Copper només vol victòries
dels patriotes, i tots dos bàndols s’anomenen a si mateixos patriotes i
evidentment tant l’un com l’altre es proclamaran vencedors de totes les
batalles. [...] Espero haver-me sabut explicar."
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!