Títol: Pura passió
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traducció: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 1991 original, 2022 en català
"Tot aquest temps he tingut la impressió de viure la meva passió en mode novel·lesc, però no sé, en aquests moments, en quin mode l’escric, si és en el de testimoni, a l’estil de la confidència tal com es practica en les revistes femenines, en el del manifest o l’al·legat, o fins i tot com un comentari de text."
Podia passar i ha passat, he trobat un llibre d’Annie Ernaux que no m’ha convençut. Bé, de fet, podria dir que he hagut de fer un esforç per acabar-lo i això que només eren 72 pàgines.
Ernaux sempre escriu sobre la seva vida, els records i les experiències que més l’han marcat. Una de les coses que més m’agraden d’ella és que la seva escriptura és honesta, no busca l’acceptació social i sempre m’ha semblat molt real. Ernaux agafa un conjunt de records i els dissecciona davant del lector fins arribar al detall més petit.
A Pura passió m’he trobat una Ernaux que descriu una relació passional amb un diplomàtic de l’Est que li fa perdre el nord. A L’home jove Ernaux ens parla d’un idil·li amb un noi força més jove que ella, però ni de bon tros trobem una Ernaux tan alienada com la que trobem a Pura passió.
Pura passió narra la desesperació de l’autora en el temps d’espera entre una trobada i una altra, com condiciona la seva vida a l’espera del seu misteriós amant: quina roba compra, quina roba es posa, si surt de casa o no per si la truca… El nivell de dependència a què arriba és realment asfixiant. En un moment, Ernaux verbalitza el seu desig d’escapar d’aquesta passió que la condiciona tant. Ja ho diu el títol, és passió en estat pur: irracional, incontrolable i desmesurada.
"Res no tenia sentit, llevat del moment en què estàvem junts fent l’amor. I encara així estava obsessionada pel moment de després, en què se n’hauria anat. Vivia el plaer com un dolor profund."
A diferència de les altres obres que li he llegit, aquí no hi trobem empoderament femení ni un clam per a la llibertat de les dones; ni tan sols el desig de trencar les normes. Ernaux no espera que l’amant trenqui amb la seva família i comenci una relació estable amb ella, però no pot escapar d’aquesta passió eròtica que la té segrestada.
"Des del mes de setembre de l'any passat no he fet res més que esperar un home: que em truqués i vingués a casa meva."
"M'hauria agradat no tenir res més a fer que esperar-lo."
He de dir que el final m’ha agradat notablement més que tot el conjunt del llibre, però tot i així, no m’ha acabat de fer el pes.
Si voleu començar amb l’autora, us recomano que ho feu amb algun dels altres llibres que trobareu ressenyats en aquest blog.
Altres entrades de la mateixa autora:
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!