Títol: L’home jove
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traductora: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 2021
"De vegades,
de lluny, amb discreció, demanant-me que no em girés, m’assenyalava un
professor de la seva facultat de Lletres. M’allunyava de la meva generació,
però tampoc formava part de la seva."
Hi ha molta veritat en les obres d’Annie Ernaux, i suposo que per això
m'agrada tant, alhora que m'incomoda en alguns moments. De moment li he llegit
tres llibres: Una mujer, L’esdeveniment i
L’home jove. En tots tres llibres
Ernaux evoca records del passat i es despulla davant dels lectors per
descriure, sense embuts, com se sentia en aquell moment. D'alguna manera és com
si, anys després, volgués rememorar i assentar el passat a través de
l'escriptura. Ernaux escriu que “si no les escric, les coses no arriben a tocar
fons, només les he viscudes”. Tan se li'n dóna si el que escriu està socialment
acceptat o no, Ernaux parla del passat des de la serenitat i la capacitat
d'anàlisi del present; mira enrere i en fa un retrat. En alguns moments fins i
tot arriba a ser freda la manera com parla de la seva mare amb Alzheimer a Una mujer, del seu avortament clandestí
a L'esdeveniment o del seu jove amant
a L'home jove.
L'home jove és un llibre de menys de 40 pàgines en què Ernaux
recorda la relació amorosa que va mantenir amb un jove estudiant, gairebé
trenta anys més jove que ella. Amb aquesta relació, d'una banda, Ernaux,
reconnecta amb la seva joventut i els seus anys universitaris; pisos
d'estudiants, sexe sense preocupacions, posar-se un vestit provocatiu… De
l'altra, explora el rol dominant amb un noi que la té en un pedestal, a qui
introdueix en bons restaurants i obres de teatre que, per la seva condició
d'estudiant de classe mitjana, no pot accedir tan fàcilment.
També li serveix per reafirmar-se com a dona lliure, davant les
mirades acusadores que li fan en restaurants per sortir amb un noi tan jove.
Ernaux, en comptes d'amagar-se, en fa bandera tal com faria un home que sortís
amb una noia més jove, o observa juganera com noies de l'edat del seu amant
intenten, sense èxit, seduir-lo davant d'ella.
"El meu cos
no tenia edat. Calia la mirada feixugament condemnatòria dels clients que
teníem al costat en un restaurant per recordar-me-la. Una mirada que, lluny de
fer-me vergonya, reforçava la meva determinació de no amagar l’aventura que
estava vivint amb una home “que podria haver estat el meu fill”, quan qualsevol
tipus de cinquanta anys podia desfilar amb la que òbviament no era la seva
filla sense despertar cap condemna."
En general Ernaux torna sempre als mateixos temes (almenys en els tres
llibres que li he llegit), però ho fa des de records i vivències diferents: la
llibertat de les dones en una societat eminentment masclista, els seus orígens
humils, el desig de viure noves experiències i de trencar amb les convencions
socials.
"Cada vegada més,
em semblava que podia anar acumulant imatges, experiències, anys, sense sentir
altra cosa que la repetició en si mateixa."
M'ha agradat trobar mencions precisament als altres dos llibres que li
he llegit. És com si a poc a poc anés muntant un trencaclosques en què totes
les peces estan relacionades entre si.
L'home jove és tan curt que l'he llegit dues vegades, la
lectura no us prendrà massa més de 40 minuts. No us enganyaré, l'he llegit dues
vegades perquè de tant curt que és, m'hi va faltar substància.
Si no heu llegit res de l'autora, no us recomanaria que us hi inicieu
amb L'home jove, que per mi és el més
fluix dels que he llegit. Personalment no m'ha desagradat llegir-lo, però crec
que hi fa el fet de veure l'obra d’Ernaux com un tot que es va complementant.
Altres entrades de la mateixa autora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!