Pura passió - Annie Ernaux

Títol: Pura passió
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traducció: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 1991 original, 2022 en català

"Tot aquest temps he tingut la impressió de viure la meva passió en mode novel·lesc, però no sé, en aquests moments, en quin mode l’escric, si és en el de testimoni, a l’estil de la confidència tal com es practica en les revistes femenines, en el del manifest o l’al·legat, o fins i tot com un comentari de text."

Podia passar i ha passat, he trobat un llibre d’Annie Ernaux que no m’ha convençut. Bé, de fet, podria dir que he hagut de fer un esforç per acabar-lo i això que només eren 72 pàgines.

Ernaux sempre escriu sobre la seva vida, els records i les experiències que més l’han marcat. Una de les coses que més m’agraden d’ella és que la seva escriptura és honesta, no busca l’acceptació social i sempre m’ha semblat molt real. Ernaux agafa un conjunt de records i els dissecciona davant del lector fins arribar al detall més petit.

A Pura passió m’he trobat una Ernaux que descriu una relació passional amb un diplomàtic de l’Est que li fa perdre el nord. A L’home jove Ernaux ens parla d’un idil·li amb un noi força més jove que ella, però ni de bon tros trobem una Ernaux  tan alienada com la que trobem a Pura passió. 

Pura passió narra la desesperació de l’autora en el temps d’espera entre una trobada i una altra, com condiciona la seva vida a l’espera del seu misteriós amant: quina roba compra, quina roba es posa, si surt de casa o no per si la truca… El nivell de dependència a què arriba és realment asfixiant. En un moment, Ernaux verbalitza el seu desig d’escapar d’aquesta passió que la condiciona tant. Ja ho diu el títol, és passió en estat pur: irracional, incontrolable i desmesurada.

"Res no tenia sentit, llevat del moment en què estàvem junts fent l’amor. I encara així estava obsessionada pel moment de després, en què se n’hauria anat. Vivia el plaer com un dolor profund."

A diferència de les altres obres que li he llegit, aquí no hi trobem empoderament femení ni un clam per a la llibertat de les dones; ni tan sols el desig de trencar les normes. Ernaux no espera que l’amant trenqui amb la seva família i comenci una relació estable amb ella, però no pot escapar d’aquesta passió eròtica que la té segrestada.

"Des del mes de setembre de l'any passat no he fet res més que esperar un home: que em truqués i vingués a casa meva."

"M'hauria agradat no tenir res més a fer que esperar-lo."

He de dir que el final m’ha agradat notablement més que tot el conjunt del llibre, però tot i així, no m’ha acabat de fer el pes.

Si voleu començar amb l’autora, us recomano que ho feu amb algun dels altres llibres que trobareu ressenyats en aquest blog.

Altres entrades de la mateixa autora:

• Una mujer

• L’esdeveniment

• L’home jove

• Memòria de noia

Txell.Cat

Memòria de noia - Annie Ernaux

Títol: Memòria de noia
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traducció: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 2016
 

"Ell va molt ràpid, no està preparada per a tanta rapidesa, tanta fogositat. Ella no experimenta res. Se sent subjugada per aquest desig d’home incontenible, salvatge, sense cap relació amb el del seu flirt pausat i prudent de la primavera. Ella no es pregunta on van. En quin moment va entendre que ell la portava a una habitació, potser li ho ha dit?"

Des de fa uns anys, Annie Ernaux s'ha convertit en un clàssic anual i aquest ja és el quart llibre que li llegeixo. Sovint són lectures breus, però molt intenses, en què l'autora desgrana algun fet de la seva vida i es despulla davant dels lectors: ens narra un avortament a L'esdeveniment, ens parla de la relació amb la seva mare, malalta d'Alzheimer a Una mujer, ens explica la seva relació amorosa amb un home més jove a L'home jove. I a Memòria de noia rememora l'impacte que va tenir una relació amb un home durant dues nits, l'estiu de 1958, quan tenia 18 anys i va anar a fer monitora en unes colònies.

"A la matinada, com que ell no venia, va anar a picar a la seva porta. Li va respondre el silenci. Es va pensar que encara dormia. Hi va tornar diverses vegades. (He oblidat el nombre.) La darrera, després d’haver picat, va intentar obrir. Estava tancat amb pestell. Va mirar pel forat del pany. Ell estava just al seu camp de visió, d’esquena en pijama, estirant-se. No va obrir."

Aquelles dues nits amb el cap dels monitors, més gran i experimentat que ella, mestre d'educació física, es converteixen en la seva obsessió i condicionen les decisions que pren a partir d'aquell moment sobre el seu futur i la seva manera de relacionar-se amb els altres: escollirà uns estudis que detestarà només per poder-s'hi acostar, caurà en un trastorn de la conducta alimentària per aconseguir un cos perfecte, entre d'altres… i tot per un home que després d'utilitzar-la, li farà el buit i no la recordarà. Aquesta obsessió malaltissa m'ha recordat a la de la protagonista de Carta d'una desconeguda d’Zweig.

"No havia vençut la gana. Només l’extenuava treballant. No penso en res més que en el menjar. He entrat en un mode d’existir marcat pel que podria menjar el proper àpat, segons el poder calòric del contingut del plat. La descripció d’un menjar, en una novel·la, em trasbalsa igual que una escena sexual. [...] ¿Quan tindria dret jo també de berenar? Com si la decisió no depengués de mi, sinó d’una altra noia."

 
Han de passar 50 anys perquè Annie Ernaux es vegi en cor d'enfonsar-se en la memòria d'aquella noia que va ser i ho farà per “explorar l'esvoranc entre la realitat esbalaïdora del que passa, en el moment en què passa, i l'estranya irrealitat que revesteix, anys després, el que ha passat”.

"¿Com som presents en l’existència dels altres, la seva memòria, les seves maneres de ser, els seus actes fins i tot? Desproporció inaudita entre la influència sobre la meva vida de dues nits amb aquest home i el no-res de la meva presència en la seva.
No l’envejo gens, soc jo qui escriu."

 
Memòria de noia és el llibre a què m'ha costat més d'entrar dels que he llegit fins ara de l'autora. Per endinsar-se en la memòria de la noia que era l'any 58, Ernaux recupera cartes enviades a amigues, algunes fotografies, fragments del seu diari personal i va reconstruint els records i sentiments d'aquell estiu i els anys que el van seguir. La narració m'ha semblat més confusa i fluida que en altres ocasions, ja que aquí, Ernaux es dissocia de la noia que havia sigut 50 anys enrere i parla d'ella mateixa com si fos una tercera persona, però a més barreja aquest personatge que crea amb el seu ‘jo’ d’escriptora.
 
La prosa d'Ernaux m'agrada per la vulnerabilitat i la humanitat que em transmet. L'autora transforma la vergonya, el pudor i l'estigma que envolten alguns episodis de la seva vida en acceptació i veritat, sense revestiments ni floritures. Quan la llegeixo tinc la sensació d'estar descobrint una part molt íntima de l'autora i vull pensar que per ella és sanador (suposo que si no, no hauria escrit tants llibres…). Però s'ha de ser molt valent per fer-ho. Crec que tots tenim històries que no expliquem, que no ens agrada recordar i que ens provoquen sentiments desagradables i preferim deixar guardades en un racó. A mi Ernaux, a les seves històries, em transmet pau i serenitat, i em fa sentir que fins i tot la història més terrible que tenim per explicar i digerir, després de desgranar-la, pot deixar de fer nosa. 

Altres entrades de la mateixa autora

• Una mujer
• L'esdeveniment 
• L'home jove

Txell.Cat

L'home jove - Annie Ernaux

Títol: L’home jove
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traductora: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 2021

"De vegades, de lluny, amb discreció, demanant-me que no em girés, m’assenyalava un professor de la seva facultat de Lletres. M’allunyava de la meva generació, però tampoc formava part de la seva."

 
Hi ha molta veritat en les obres d’Annie Ernaux, i suposo que per això m'agrada tant, alhora que m'incomoda en alguns moments. De moment li he llegit tres llibres: Una mujer, L’esdeveniment i L’home jove. En tots tres llibres Ernaux evoca records del passat i es despulla davant dels lectors per descriure, sense embuts, com se sentia en aquell moment. D'alguna manera és com si, anys després, volgués rememorar i assentar el passat a través de l'escriptura. Ernaux escriu que “si no les escric, les coses no arriben a tocar fons, només les he viscudes”. Tan se li'n dóna si el que escriu està socialment acceptat o no, Ernaux parla del passat des de la serenitat i la capacitat d'anàlisi del present; mira enrere i en fa un retrat. En alguns moments fins i tot arriba a ser freda la manera com parla de la seva mare amb Alzheimer a Una mujer, del seu avortament clandestí a L'esdeveniment o del seu jove amant a L'home jove.
 
L'home jove és un llibre de menys de 40 pàgines en què Ernaux recorda la relació amorosa que va mantenir amb un jove estudiant, gairebé trenta anys més jove que ella. Amb aquesta relació, d'una banda, Ernaux, reconnecta amb la seva joventut i els seus anys universitaris; pisos d'estudiants, sexe sense preocupacions, posar-se un vestit provocatiu… De l'altra, explora el rol dominant amb un noi que la té en un pedestal, a qui introdueix en bons restaurants i obres de teatre que, per la seva condició d'estudiant de classe mitjana, no pot accedir tan fàcilment.
També li serveix per reafirmar-se com a dona lliure, davant les mirades acusadores que li fan en restaurants per sortir amb un noi tan jove. Ernaux, en comptes d'amagar-se, en fa bandera tal com faria un home que sortís amb una noia més jove, o observa juganera com noies de l'edat del seu amant intenten, sense èxit, seduir-lo davant d'ella. 

"El meu cos no tenia edat. Calia la mirada feixugament condemnatòria dels clients que teníem al costat en un restaurant per recordar-me-la. Una mirada que, lluny de fer-me vergonya, reforçava la meva determinació de no amagar l’aventura que estava vivint amb una home “que podria haver estat el meu fill”, quan qualsevol tipus de cinquanta anys podia desfilar amb la que òbviament no era la seva filla sense despertar cap condemna."

 
En general Ernaux torna sempre als mateixos temes (almenys en els tres llibres que li he llegit), però ho fa des de records i vivències diferents: la llibertat de les dones en una societat eminentment masclista, els seus orígens humils, el desig de viure noves experiències i de trencar amb les convencions socials. 

"Cada vegada més, em semblava que podia anar acumulant imatges, experiències, anys, sense sentir altra cosa que la repetició en si mateixa."

 
M'ha agradat trobar mencions precisament als altres dos llibres que li he llegit. És com si a poc a poc anés muntant un trencaclosques en què totes les peces estan relacionades entre si.
 
L'home jove és tan curt que l'he llegit dues vegades, la lectura no us prendrà massa més de 40 minuts. No us enganyaré, l'he llegit dues vegades perquè de tant curt que és, m'hi va faltar substància.
 
Si no heu llegit res de l'autora, no us recomanaria que us hi inicieu amb L'home jove, que per mi és el més fluix dels que he llegit. Personalment no m'ha desagradat llegir-lo, però crec que hi fa el fet de veure l'obra d’Ernaux com un tot que es va complementant.

Altres entrades de la mateixa autora

• Una mujer
• L'esdeveniment 

Txell.Cat

L'esdeveniment - Annie Ernaux

Títol: L’esdeveniment
Autora: Annie Ernaux
Llengua original: francès
Traducció: Valèria Gaillard
Editorial: Angle Editorial
Any: 2000 original; 2022 en català

"La llei. Aquesta era per tot arreu. En els eufemismes i en les lítotes de la meva agenda, en els ulls protuberants de Jean T., en els casaments dits forçats, a Els paraigües de Cherbourg, en la vergonya de les que avortaven i en la reprovació dels altres. En la impossibilitat total d'imaginar que un dia les dones podrien decidir avortar lliurement. I, com de costum, era impossible determinar si l'avortament estava prohibit perquè era dolent, o si era dolent perquè estava prohibit. Es jutjava en relació amb la llei, no es jutjava la llei."

Vaig descobrir Annie Ernaux a finals de l'any passat amb Una mujer i em va commoure i agradar molt la seva manera de narrar, així que tenia clar que volia seguir llegint-la. 

L'esdeveniment és una narració que l'autora va escriure més de 35 anys després d'un dels fets més transcendentals de la seva vida: un avortament clandestí. 

Ernaux es va quedar embarassada als 23 anys i tenia clar que no volia tirar endavant aquell embaràs no desitjat. Tanmateix, a principis dels anys 60 a França era il·legal interrompre l'embaràs, així que no li va ser fàcil i ho va haver de fer sola i posant en risc la seva pròpia vida. 

"Ja no estava al mateix món. Hi havia les altres noies, amb els ventres buits, i jo."

Ernaux recorre les notes de la seva agenda i del seu diari d'aquells mesos per reconstruir aquells fets, en una narració que és un exercici terapèutic per a l'autora. Mentre escriu vol tornar a sentir allò que va sentir en el seu moment per transitar-ho de manera sana. I és que encara que la decisió d'avortar fos seva, el procés no va ser fàcil i va haver de fer-ho sola i enfrontant-se a violència obstètrica i cares llargues per part dels seus companys "progres" d'universitat. 

Els records que va reconstruint s'intercalen amb les sensacions que tenia l'autora al reviure aquells mesos. Hi apareixen persones reals amb qui va interactuar, però se'n preserva l'anonimat. 

Ernaux escriu per convertir la seva vida en escriptura i ho fa obrint-se en canal per parlar-nos dels moments de més soledat, duresa i tristesa de manera sincera i transparent. Ho fa amb una prosa directa que en alguns moments pot arribar a ser desagradable de tant explícita que és, però que remou el lector. 

Darrere del testimoni d'Annie Ernaux hi ha altres dones que van viure (i que viuen encara avui) situacions semblants: la prohibició per decidir sobre el seu cos, l'estigma i violència física i emocional. 

Tot i que m'agrada com escriu, ha sigut una lectura que m'ha fet estremir i que no recomano a tothom. Es llegeix d'una asseguda, però en alguns moments cal agafar aire i és extremadament explícita (del nivell que si fos una imatge sortiria aquell anunci dient que pot ferir sensibilitats). 

Així que si us voleu estrenar amb l'autora i tenint en compte que té moltíssims llibres publicats i traduïts, potser és millor que comenceu amb un altre 😅.

"He acabat posant en paraules el que em sembla una experiència humana total, de la vida i de la mort, del temps, de la moral i d'allò prohibit, de la llei, una experiència viscuda d'un extrem a l'altre a través del cos."

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un Premi Nobel del repte de lectura d'El Reducte Català, i també faig parada a la literatura francesa amb el repte de La Caravana Lectora.

Altres entrades de la mateixa autora:

• 
  Una mujer

Coneixem una mica més l’autora?

Annie Ernaux (Lillebone, 1940) és una escriptora i professora francesa. La seva obra és essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Ha estat guardonada amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Nobel de Literatura (2022).

Txell.Cat