dilluns, 6 de juny de 2022

De pedra i os - Bérengère Cournut


Títol: De pedra i os
AutoraBérengère Cournut
Llengua original: francès
Traductora: Marta Marfany
EditorialMés Llibres
Any: 2019

"N'hi ha que porten a dins una brutalitat absurda i afligeixen els altres, i sovint no s'hi oposa ningú."

Vaig començar el mes de juny amb la lectura de De pedra i os de Bérengère Cournut, una novel·la molt especial amb la qual m’he sumat a una nova iniciativa lectora d’@elsbookhunters: el Juny Nòrdic. Aquesta iniciativa consisteix a llegir llibres d'autors de països nòrdics o en els que el fred i el gel hi tinguin un paper important, independentment d’on sigui l’autor.


De pedra i os
és una història que ens parla del creixement d’una jove inuit, l’Uqsuralik, després que una nit es trenqui la banquisa on es troba i quedi separada per sempre més dels seus pares i germans. A partir d’aquell moment, l’Uqsuralik empren un viatge físic per la seva terra de gel i tundra, i un viatge simbòlic d’autoconeixement i creixement personal. Al llarg d’aquest trajecte s’haurà d’enfrontar i conviure alhora amb el fred, la fam, la natura i altres grups d’inuits.

La narració és en primera persona i es combina amb cants que diversos personatges i éssers dediquen a la protagonista. Personalment al principi em va costar una mica entrar en la història i encaixar aquests cants, però a mesura que avançava en les pàgines de la novel·la la història de l’Uqsuralik i l’estil de Cournut m’abraçaven més i més i tots aquests cants em semblaven d’allò més integrats. Aquests cants acaben d’omplir la història que ens narra l’Uqsuralik en primer persona amb altres perspectives i fets.

De pedra i os és una obra particular i força diferent del que havia llegit fins ara, però té una bellesa especial per la manera que està escrita i pel paisatge on ens transporta. Un paisatge que és erm i hostil, però bell i pur, on els inuits viuen en comunió amb la natura més verge. Amb un estil reposat i oníric coneixem els costums i tradicions inuits, com viuen, com cacen i com es relacionen amb els animals, les seves creences, supersticions i rituals, com es relacionen entre ells i com conceben les famílies... Un món fascinant! Cournut aconsegueix que el lector s’endinsi en aquesta cultura amb una prosa detallada i amb un vocabulari precís que inclou força termes desconeguts en cursiva; prou per recordar-nos que allò ens és remot, però perquè no se’ns faci feixuc.

En aquest sentit en alguns moments em va fer pensar en Aigua dolça d’Akwaeke Emezi, un llibre que també és molt especial i que costa entrar-hi fins que no et deixes bressolar pel folklore que s’hi desprèn. Irònicament, totes dues novel·les ens acosten a unes tradicions i uns mons espirituals que ens queden molt allunyats.


Tornant a
De pedra i os, la història no té grans girs argumentals, sinó que és una novel·la de creixement i aprenentatge on la sorpresa rau en l’inconegut del Pol Nord. I malgrat les dificultats que la protagonista ha d’anar superant, el drama no es desencadena en cap moment. La sensació al llarg de tota la lectura és de pau i harmonia, d’acceptar els fets tal com són i capejar-los per tirar endavant.


Al final del llibre hi ha un recull d’imatges reals d’inuits que acaben d’il·lustrar les imatges mentals que el lector es forma a mesura que avança pàgines. També hi ha un cant que es va descartar de la novel·la, però que m’ha agradat moltíssim. Com s’apunta:
“...recorda el temps en què homes i animals compartien el mateix llenguatge, la mateixa percepció del món. El Cant de la femella Ovibos està dedicat al món animal, a la nostra memòria antiga, així com als poders incommensurables de les dones”. No voldria deixar d’apuntar en aquesta ressenya l’aura feminista que engloba la novel·la, que de manera subtil però constant ens presenta uns personatges femenins extremadament valents, forts i resilients.


I mentre passejava pel gel i acompanyava l'Uqsuralik per la seva terra en quatre dies de lectura, a la meva florien els balcons i feia una calor que espantava. Quin contrast, però que bonic (i refrescant) ha estat.

Amb aquesta lectura, a més, marco una casella més del repte de lectura d'#ElReducteCatalà: la de llegir un llibre recomanat per algú del Reducte Català.

"He trobat l'energia per arribar fins a aquesta illa esforçant-me per no pensar en res, però, ara que hi soc, m'adono de fins a quin punt estic sola. La meva supervivència ja no s'aferra a gaire cosa. Soc massa jove per haver trobat un esperit que em pugui salvar. Estirada al meu costat, la Ikasuk és l'única protecció que tinc contra la mort-i només és un gos."


Coneixem una mica més l'autora?
Bérengère Cournut (París, 1979) és editora i escriptora. La seva obra es caracteritza per la seva mirada ecofeminista a través de personatges femenins forts. Els seus primers llibres exploraven territoris onírics (L'Écorcobaliseur (2008), Nanoushkaïa (2009), Wendy Ratherfight (2013)). L'any 2017 va escriure Vaig néixer contenta a Oraibi, que explorava la vida de la tribu hopi d'Arizona. De pedra i os (2019) va guanyar el Premi Fnac 2019.

Txell.Cat

2 comentaris:

  1. Quina gran ressenya! M'ha agradat molt tot el que expliques, coincideixo en gran part. Costa entrar-hi, però s'ha d'assumir que és un llibre diferent, tot en ell és diferent del que estem acostumats. Cal deixar-se portar i treure les conclusions després, un cop acabat. Només diria que, pel que recordo, alguna tragèdia sí que hi ha, que es va arrossegant. Però bé. Es parla molt d'ecologisme també, quan es comenta el llibre. Jo no el vaig saber veure fins l'epíleg, no em va semblar que fossin especialment 'ecologistes', senzillament és el que tenen i ho cuiden. Viuen molt més en comunió amb la natura, perquè allà la natura mana i no hi ha manera de dominar-la. Però al final sí que fa un al·legat més ecologista.

    Content de tornar-te a llegir aquí, i que hagis participat en la nostra iniciativa, quina il·lusió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per comentar, Sergi!

      Potser sí que hagués valgut la pena desenvolupar una mica més l'epíleg, però la història hagués estat força diferent...
      Sobre l'ecologisme a la novel·la és cert que és el que tenen i que no poden dominar la natura d'on viuen, però també la cuiden i la valoren. Potser el concepte d'ecologisme és més ampli del que tenim en ment habitualment.


      Elimina

Moltes gràcies per comentar!