La comunicación no verbal - Flora Davis

Títol: La comunicación no verbal

Autora: Flora Davis

Llengua original: anglès

Traductora: Lita Mourglier

Any: 1973

Editorial: Alianza Editorial

 "Luego aprendería que la comunicación no verbal es más que un simple sistema de señales emocionales y que en realidad no puede separarse de la comunicación verbal. Ambas están estrechamente vinculadas entre sí, ya que cuando dos seres humanos se encuentran cara a cara se comunican simultáneamente a muchos niveles, conscientes e inconscientes, y emplean para ello la mayoría de los sentidos: la vista, el oído, el tacto y el olfato. Y luego integran todas estas sensaciones mediante un sistema de descodificación, que algunas veces llamaos «el sexto sentido»: la intuición."

No hauria demanat en préstec aquest llibre, si no fos que me’l va recomanar un company de feina, que és psicòleg de formació. En una reunió a principis d’any em va convidar a llegir-lo; em deia que aprendre la base de la comunicació no verbal em podia ser molt útil de cara a futures reunions, per llegir i entendre més que les paraules que es diuen. També hi va fer que als cursos de formació de la feina es parla molt de la importància de la comunicació no verbal i de la influència que pot tenir el llenguatge corporal em el desenvolupament d’una reunió, una entrevista o, simplement, una conversa. En resum, que me’l van recomanar i vaig demanar que me’l portessin de la biblioteca de Terrassa (no n’hi ha gaires exemplars disponibles). La lectura se m’ha allargat més del que hauria volgut, però finalment, l’he enllestit.

La comunicación ni verbal de Flora Davis és un llibre que probablement no ha envellit bé. Enguany fa 50 anys que es va publicar i estic segura que en tots aquests anys hi ha hagut moltes més investigacions, descobriments i estudis sobre aquest camp.

Davis aborda diversos aspectes de la comunicació no verbal a través d’estudis i publicacions que, en aquell moment, es consideraven d’una ciència incipient. Moltes dades, molts noms de científics i investigadors i alguns comentaris i idees que queden antiquats i sonen estranys, però sense aprofundir ni concretar. És com si hagués escrit un recull d’on trobar informació sobre la comunicació no verbal, però no aporta res nou.

De totes maneres, és interessant perquè fa una pinzellada de tot: comparació entre primats i homes, el paper dels ulls, l’olfacte, el tacte, la interpretació de la postura, del rostre, el ritme del cos, el paper del llenguatge corporal en l’àmbit públic, el codi no verbal en els infants...

"A la mayoría de nosotros nos resulta más fácil decir «me gustas» con el cuerpo, y especialmente con los ojos, que con palabras."

M’ha semblat especialment interessant la relació que té la comunicació no verbal amb la cultura i els nombrosos exemples que aporta per il·lustrar-ho; així com el fet que els gestos i comportaments acceptables o no acceptables no estan lligats al sexe de la persona, sinó a la cultura que ens els fa aprendre des que som petits.

"[...] Notó entonces que los aborígenes ponían una cara completamente distinta al hablar su propio idioma que al hacerlo en inglés. Variaban la forma de sonreír, los movimientos de cabeza, de cejas y todo en general. [...] Parece que algunas personas son bilingües tanto en los movimientos corporales como en el lenguaje hablado."

Si us interessa el tema, però busqueu alguna lectura lleugera, serà millor que pregunteu a una llibreria o biblioteca: segur que hi ha alguna cosa més moderna que passa millor. Ara bé, si voleu conèixer els estudis inicials que es van fer i tenir una visió general dels àmbits que s’estaven analitzant, potser fa per vosaltres.

Txell.Cat