El meu any de repòs i relaxació - Ottessa Moshfegh

Títol: El meu any de repòs i relaxació
Autora: Ottessa Moshfegh

Llengua original: anglès

Traductora: Alba Dedeu

Any: 2018 original. 2021 traducció al català

Editorial: Angle Editorial

"La meva vida passada seria un simple somni, i jo podria tornar a començar sense recança, envalentida per la joia i la serenitat que hauria acumulat durant el meu any de repòs i relaxació."

El meu any de repòs i relaxació d’Ottessa Moshfegh ha estat una experiència molt estranya que no m’ha aportat ni repòs ni relaxació, sinó més aviat tot el contrari.

Ens trobem a Nova York, abans de l’11S. La protagonista i narradora és una jove estatunidenca de 26 anys, a qui no li falten els diners i que decideix hibernar durant un any per descansar i superar una depressió que no s’esmenta mai. Aparentment ho té tot: és rica, alta, prima, rossa, atractiva, però té una existència buida i superficial. Després de perdre els dos pares en poc temps i de deixar-se acomiadar de la galeria d’art on treballa, no té ganes de fer res més que dormir. No vol veure ningú, ni a la Reva –la seva millor amiga de la universitat a qui menysté constantment deliberadament- ni a en Trevor –el seu ex-amant amb qui manté una relació intermitent i tòxica-. Bé, a en Trevor en algun moment el voldrà tornar a veure, per sentir-se volguda. Ja no sent, ja no pot plorar, una apatia profunda s’ha apoderat d’ella així que només li queda dormir, descansar per oblidar els records que li haurien de ser dolorosos i tornar a començar.

"La meva hibernació era una qüestió de supervivència. Pensava que em salvaria la vida."

La nostra protagonista es visita amb la Dra. Turtle, una psiquiatra de dubtosa fiabilitat, irresponsable i excèntrica, que li recepta tota mena de fàrmacs i drogues per dormir. La narradora l’enganya amb l’objectiu d’aconseguir més narcòtics per poder dormir i la psiquiatra ni se l’escolta.

Dorm dia i nit, només abandona l’apartament per anar a comprar un parell de cafès i alguna cosa per picar a la botiga de queviures que hi ha a baix. Però a mesura que avancen les setmanes i que canvia la combinació de pastilles, s’adona que abandona el somni profund i comença a tenir episodis de somnambulisme, que l’acaben portant a uns estats d’inconsciència en què no recorda absolutament res. Es deixar portar i vèncer pel son, amb què camufla la seva profunda tristesa i el seu desig d’aïllar-se del món. I va caient per aquesta espiral.

Com molta gent, he passat èpoques més fosques i a vegades hi ha dies que dic que voldria fer el cargol: arraulir-me al sofà o al llit, tapar-me amb una manta, tancar els ulls i que sigui demà. És la versió light del que vol i fa la protagonista d’aquesta novel·la, però no deixa de ser aquest intent de fugida de la vida real, pel motiu que sigui, perquè estic cansada o perquè tinc un mal dia.

Moshfegh descriu com s’enterboleix la vista i el judici de la protagonista quan s’adorm, i això al principi em feia venir son. Era com si jo també em prengués el còctel de pastilles i m’arrossegués abisme avall, deixant enrere l’angoixa que també em provocava la lectura. Arriba un punt, tanmateix, que la novel·la agafa un altre ritme, i aleshores és, gairebé, estressant.

Tot i que m'ha agradat força -me n'adono a mesura que escric aquesta ressenya- crec que no és un llibre per a tothom. Els fragments en què es narren els somnis, els estats d'inconsciència, els moments d'adormir-se tenen un punt de psicodèlics i surrealistes com els somnis mateixos, però es poden fer pesats. Per altra banda, tot i que tingui molts tocs d'humor, els temes que tracta no són, ni de bon tros, humorístics, així que crec que és d'aquelles novel·les en què el moment en que es llegeixen pot influir molt en la lectura.

 

El meu any de repòs i relaxació és una crítica a la vanitat i a al superficialitat; una novel·la existencial sobre la fragilitat de la vida, la pèrdua, el dol i la depressió. Moshfegh parla de l’autoestima i l’autoodi, de la família i els amics, de la salut mental, dels perills d’automedicar-se i de visitar metges no acreditats, del desig d’aïllar-se del món i desaparèixer durant una temporada.

Una novel·la estranya, perversa i divertida alhora. Com us deia, no us proporcionarà repòs ni relaxació, potser us farà posar nervioses en alguns moments, però és una lectura interessant, que, portats a l’extrem, aborda molts temes d’actualitat.

"Aleshores, finalment, a l'habitació de la Reva, en el soterrani, vaig sentir un deix de tristesa. El notava a la gola, com un os de pollastre encallat a la tràquea."

Coneixem una mica més l'autora?

Ottessa Moshfegh (Boston, 1981) és una novel·lista estatunidenca. Col·labora a la revista The Paris Review, on ha publicat diversos relats amb què va ser guardonada. La seva primera novel·la, My name is Eileen (2015), va tenir molt bona rebuda per la crítica i va guanyar el Premi Pen/Hemingway al millor debut literari. 

Txell.Cat