"Ben aviat vaig descobrir que el que jo desitjava més en la vida era el poder. El poder d'estar sempre amb les persones que m'estimo, el poder de caminar despreocupadament pel carrer, d'apreciar els escenaris, els paisatges, els animals, la gent que passa. El poder d'agafar un altre camí perquè en aquella direcció un espai verd em desperta la curiositat. El poder de treballar en allò que em dóna alegria. el poder de ser amo del meu temps i fer el que em vingui de gust sense haver de jubilar-me. El poder d'estar sempre disponible per als que tinc a prop i em necessiten. El poder de sentir la seguretat que em fan una abraçada per afecte i no per interès. El poder de ser jo i d'envellir amb salut. Déu meu! Com ambiciono tenir tot aquest poder!"
Aquesta és una
ressenya molt especial; és la tercera ressenya que trobareu en aquest blog de
la mateixa novel·la. A principis de març de 2014 la meva àvia el va llegir en
castellà i en va fer un comentari aquí, i també la meva germana uns dies més
tard, en aquesta ocasió llegit en català. Per afegir-hi algun component
emocional més, he llegit l’exemplar de la meva germana, que té una dedicatòria
de la meva mare de Sant Jordi 2013, així que ja ho veieu, un llibre molt
especial.
L’arròs de la tieta Palma de Francisco
Azevedo és la història d’una família al llarg de més de 100 anys, una família
que es decanta per la senzillesa, la generositat, l’amor i el perdó, però que
també passa per moments de distanciament. Una família gran i que creix, talment
com la nostra, que som una bona colla. Així que, com deia la meva germana, és
normal que llegint-la ens hi veiem reflectits d’alguna manera.
"Au, fes-me una abraçada. [...] Durant una
estona, ens quedem sumats en aquesta matemàtica tan estranya en què 1 + 1 =
1.
La història ens l’explica l’Antonio, el fill gran d’un matrimoni portuguès que emigra a Brasil amb la tieta Palma, quan ja és gran i es disposa a reunir tota la família. Mentre és a la cuina, va recapitulant i explicant-nos tota la seva vida des del casament dels seus pares, abans que ell naixés, la seva infància amb els seus pares, la seva tieta i els altres germans, l’edat adulta... tota una vida. És una mena de monòleg, un fil de pensaments que es va interrompent per escenes del passat, però en un estil col·loquial, àgil i proper.
"Hi ha dues menes de persones al món: els que
es queixen i els que donen les gràcies.
L’arròs de la tieta Palma és una
història tendra sobre la família, la generositat i el saber perdonar, sobre
allò que ens uneix i que no necessàriament són els vincles de sang. Potser m'hi
ha faltat un punt perquè m'acabés d'encantar, però crec que és una lectura
amable i de bon llegir.
Llegir-la m’ha
fet pensar en la meva família i m’he sabut afortunada. “La família és un plat difícil de preparar”, però també “és un plat que, quan s’acaba, no es torna a
repetir mai més”. Gaudiu-la tant com pugueu.
"Les paraules fan por, espanten. Totes. La
paraula més inofensiva, de sobte, causa un estrall. Una combinació equivocada,
un to desafortunat, una coma precipitada o omesa poden significar un desastre.
Les paraules fereixen, marquen. Les paraules maten. Les paraules s'haurien de
guardar al fons dels calaixos, a la part de dalt dels armaris. Fora de l'abast
de les criatures. I dels adults. Les paraules són una arma. S'ha de tenir
llicència per utilitzar-les.
Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre on hi aparegui menjar (Lletres i gastronomia) del repte de lectura que organitzen les Biblioteques de Mataró: Una Mataró de Llibres.
"...només provem d'entendre les coses dolentes. Les coses bones, ens limitem a viure-les, sense misteris. Si tenim bona salut, si fem un bon negoci, si és un bon fill, ens pensem que és perquè ha de ser així i punt. Els perquès els deixem per a les coses que ens desagraden, que ens disgusten -qüestionaris inacabables."
Coneixem una mica més l'autor?
Francisco Azevedo (Rio de Janeiro, 1951) és advocat, diplomàtic, escriptor, publicista, autor de teatre i poeta. L'arròs de la tieta Palma és un llibre que s'ha venut durant molts anys a Brasil i és la seva primera novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!