La fabricanta - Dolors Monserdà

Títol: La fabricanta
Autora: Dolors Monserdà

Llengua original: català

Any: 1904 (2022, en aquesta edició)

Editorial: Editorial Barcino

"Com l'humil aglà que, amagat en lo fons de la terra, dona vida al tany que ha d'ésser brancuda alzina, aixís l'Antonieta, en los començaments del seu matrimoni, en una sala que els servia de quadra, i al poc temps darrere d'un taulell situat en l'entresol, despatxant los gèneros de sa producció i portant alhora minuciosament lo compte d'ingressos i sortides, amb son esperit treballador i mercantil i una economia duta al darrer extrem, havia constituït la base de la prosperitat de sa casa."

“Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ser-li d’alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris”, deia Monserdà, que essent dona, catalana i escriptora a mitjan segle XIX, va ser una escriptora total que mai va fer servir pseudònim i de les primeres a parlar de feminisme a Catalunya.

La fabricanta és una de les seves novel·les més celebrades i ara ens arriba dins la col·lecció Imprescindibles de Barcino, en una edició que molt completa i bonica. Les guardes són precioses, però també ho són les il·lustracions del germà de l’autora que encapçalaven els capítols i que es troben reproduïdes al final del llibre.

La història transcorre a Barcelona entre 1860 i 1875, una ciutat en plena industrialització del sector tèxtil. En aquest marc, coneixem dues cosines, l’Antonieta i la Florentina, que són d’allò més diferents. La primera és una noia òrfena, que no és especialment agraciada, i que viu amb el seu germà Pep, que té una fàbrica de teixits. La Florentina, en canvi, és una noia atractiva, que s’ha format en una de les escoles de l’alta societat, afeccionada a les novel·les europees de l’època i que somnia a viure una vida de novel·la.

"...una mena de nu que li pujà del cor se li aferrà a la gola, un vel espès emboirà les nines dels seus ulls i dos enfilalls de llàgrimes regalimaren per dessobre de ses morenetes galtes."

 
La vida i l’evolució de les dues dones serà ben diferent: l’Antonieta es farà un tip de treballar, de passar comptes, sense oblidar mai els seus orígens, però aconsellant sempre el seu marit des de l’ombra. És una dona pragmàtica, independent i treballadora. La Florentina, en canvi, farà ballar el seu marit (i germà de l’Antonieta) per on voldrà, sense acabar de trobar la satisfacció en una vida que no s’assembla a les de les heroïnes que ha llegit. És somniadora i naïf, el paradigma de la dona de classe alta: educada per fer de muller.

Monserdà va escriure un retrat de la societat barcelonina de finals del segle XIX, amb la irrupció de la maquinària en una Barcelona on encara hi havia camps de conreu, però també un homenatge a les dones que, com l’Antonieta, treballaven a l’ombra dels seus marits, aconsellant-los, guiant-los i administrant-los els béns i negocis.

La fabricanta va ser la primera novel·la urbana de la que es considera la primera novel·lista catalana. Només pel valor històric d’aquesta peça, ja en valdria la pena la lectura, però és que a més, l’edició s’ho val.

"Si les alegries matessin, aquesta hauria acabat amb la vida de l'Antonieta. Ja no pensà que en pogués gaudir cap de més grossa."

 

El text ha estat adaptat de l’escriptura prefabriana a l’actual, però se n’han mantingut alguns aspectes, com es detalla als Criteris d’edició. Reconec que a mi m’agrada notar la pàtina antiga que tenen els clàssics i que es manté en aquesta edició de La fabricanta, però crec que no tots els lectors gaudiran d’aquest estil per igual.

En qualsevol cas, us animo a fer aquest esforç perquè paga la pena 😊 

"Bé prou que la veia, la inutilitat del seu desfici! Però, res, qui el detura, aquest cavall desenfrenat que s'anomena pensament?"

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un clàssic de la literatura catalana del repte d’El Reducte català i marco també una casella més del viatge amb La Caravana Lectora, fent parada a Catalunya.

Coneixem una mica més l'autora?

Dolors Monserdà (Barcelona, 1845 - 1919) va ser una escriptora catalana, primera presidenta dels Jocs Florals, l'any 1909. Se la considera una escriptora total perquè va cultivar tots els gèneres, però a més és considerada la primera novel·lista, ja que mai va fer servir un pseudònim per signar les seves obres. 

Entre la seva obra, hi trobem textos de caràcter feminista i social.

Txell.Cat