Títol: La festa de Halloween Autora: Agatha Christie
"Jo crec que és improbable que la gent per qui ningú no manifesta interès sigui assassinada. La gent és assassinada perquè se'n treu un guany, per por o per amor. Cadascú fa la seva elecció, però sempre hi ha un punt de partida."
Un altre títol d'Agatha Christie a la butxaca, aquesta vegada La festa de Halloween, que ja havia llegit durant les vacances d'estiu de l'institut fa molts anys però que no recordava gens. En Dídac el va agafar per llegir-lo abans de veure la pel·lícula “Misterio en Venecia”, que representa que es basa en aquest llibre, així que jo també m'hi vaig sumar. Realment, una vegada acabat el llibre i vista la pel·lícula, potser no calia perquè l'adaptació no manté absolutament res del llibre més enllà dels noms dels personatges. Ni la trama, ni l'espai, ni les característiques dels personatges ni el culpable; únicament i exclusiva manté els noms.
Però entrem en matèria 🕵️. Aquest és un nou cas protagonitzat pel detectiu belga Hercule Poirot.
Woodleigh Common és una localitat tranquil·la d'Anglaterra en què els veïns i veïnes s'han organitzat per muntar una festa de Halloween per als nens i joves del poble. Tothom va amunt i avall per ajudar l'amfitriona, Rowena Drake, i preparar tota mena de jocs per passar la tarda. Durant els preparatius la Joyce Reynolds, una noia de 13 anys, explica que fa uns anys va veure un assassinat i, tot i que ningú no se l'acaba de veure, quan acaba la festa de la troben morta.
Resulta que la famosa escriptora de novel·les policíaques Ariadne Oliver és en aquella festa (perquè està passant uns dies amb una amiga que va conèixer en un viatge), i que és una bona amiga d'Hercule Poirot, així que decideix recórrer al detectiu belga per resoldre el cas.
Ben aviat descobrim que la localitat de Woodleigh Common no és tan tranquil·la i pacífica com semblava inicialment, ja que hi havia hagut certs esdeveniments en el passat que havien alterat la vida normal dels vilatans. Poirot s'entrevista amb els assistents a la festa, adults i joves, per anar reconstruint els fets i resoldre el cas.
Personalment no m'ha semblat dels millors llibres de Christie, ja que tot el desenvolupament es fa força lent i és poc trepidant. El final, com tots els finals de la reina del crim, és sorprenent i original, i col·loca totes les peces del puzzle.
Com a nota curiosa, la traducció al castellà es va titular Las manzanas, en comptes de mantenir el concepte de Halloween que apareix al títol original. Podria ser que en aquell moment aquesta festa no estigués massa estesa a Espanya i que l'editorial i el traductor consideressin que era millor ometre la paraula “Halloween” del títol.
També té el seu sentit, ja que les pomes són la fruita preferida de l'escriptora Ariadne Oliver, que és qui involucra Poirot en el cas, però també perquè formen part de l'escena del crim.
Si encara no heu llegit res d'Agatha Christie no us recomanaria que comencéssiu per aquest i si el voleu llegir abans de veure la pel·lícula, no cal que ho feu. Ara bé, si cau a les vostres mans i supereu les pàgines centrals, us sorprendrà.
Agatha Christie (1890 - 1976) és l'escriptora de novel·la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, exceptuant William Shakespeare. S'han venut uns dos mil milions d'exemplars de les seves obres en anglès i mil milions més en altres llengües. Christie s'ha traduït a més de tres-centes llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!