Morir sabent poques coses - Joan Enric Barceló

Títol: Morir sabent poques coses
Autor: Joan Enric Barceló
Llengua original: català
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2023

"Sospito que quan algú se’n va massa d’hora, no se’n va mai una sola vegada. Se’n va tants cops com veus ho expliquen, com telèfons que tot d’una sonen a les nits, com frases que continuen entretallant-se durant les setmanes i els mesos següents."

Aquí una que és força fan d’Els Amics de les Arts des de fa molts anys i que no podia sorprendre’s més amb l’anunci de la publicació d’aquest llibre de relats, el primer de l’autor, Joan Enric Barceló, un dels components del grup.

Morir sabent poques coses és un recull d’onze relats independents que, d’alguna manera, estan connectats entre si, ja sigui per algun personatge (animat o inanimat), per algun lloc o per allò que passa a la vida real (un conegut que coneix algú). Aquest punt de connexió entre els diferents relats és el que ha portat a batejar el recull com una novel·la de contes.

Els onze relats són d’extensions diferents i presenten una varietat de veus molt ben construïdes. Com és habitual en els reculls, alguns dels relats m’han agradat més que d’altres, però en general el valoro molt positivament.

"Els dies importants sempre s’insinuen, com si fossin capaços d’emetre ecos en totes direccions."

Les onze històries són històries com les que ens canten Els Amics de les Arts, en què la quotidianitat, el patetisme i l’humor són ben presents, i que exploren sentiments i pensaments humans, com la soledat, les pors o el desig de sentir-se estimat i valorat.  En tots ells, això sí, amb la mort ben present. Una mort que es presenta amb naturalitat, ironia i defugint, en la majoria de casos, el drama (sempre hi ha alguna cançó per tocar la fibra tipus “Casa en venda”, “Louisiana” o “Reykjavik”).

Els relats que més m’han agradat són “Els últims onze dies”, “Dalton Highway”, “Homenatge” i “Atenció al client”, i el contrapunt, els que no m’han fet ni fred ni calor són “En el supòsit” i “Fèlix”.

La veritat és que m’ha estat inevitable imaginar-me qualsevol dels relats que formen Morir sabent poques coses com una cançó d’Els Amics de les Arts. Brillant debut!

"Canta abandonant-se a un d’aquells pocs moments en què el món sembla tenir sentit, quan les cançons ens exploten a la cara, quan sembla que estiguin parlant de nosaltres, amb nosaltres."

Sempre fan goig les fotos amb escriptors després de demanar-los una dedicatòria i xerrar breument. Aquesta és de l'Experiment Book Party prèvia a Sant Jordi que van organitzar a la llibreria Dòria Llibres de Mataró (2024).

Txell.Cat