Títol: El nàufrag feliç
Autor: Ramon Folch i Camarasa
Llengua original: català
Editorial: Viena Editorial
Any: 1959
"...ni es va adonar que la Maria havia emmudit sobtadament. Ni que havia emmudit perquè encara no s’ha inventat el procediment de parlar amb naturalitat mentre et besen els llavis, llargament, sense presses."
El nàufrag feliç és la narració, en primera persona, d’una història d’amor ambientada a Barcelona als anys 50.
Arran d’un petit accident de trànsit, el narrador i protagonista ha d’agafar la baixa laboral per recuperar-se, i aprofita aquesta pausa per escriure i reviure la vida compartida amb l’amor de la seva vida, la Maria.
El narrador retrocedeix en el temps i es presenta com un escriptor d’èxit, però arrogant i solitari, fins que un dia, per pura casualitat, coincideix amb la Maria al tramvia. A partir d’aquell moment descobreix allò que realment el fa feliç i decideix acabar amb allò que no l’omple. Amb la Maria construeixen una relació d’amor i complicitat, i es fan costat malgrat que les coses no sempre són fàcils. No us enganyaré (ni jo ni el text, de fet), i és que la història és trista i des de la primera pàgina es fa evident que la Maria ja no hi és.
El que fa especial aquest relat és la manera com està escrit. Tot el text desprèn una tendresa i una dolçor que ho emmara tot. El to és proper, sincer i quotidià, amb ironia i bromes que fan arrencar més d’un somriure.
"Tots dos decidíem aprofitar les vetllades per llegir, i preníem un llibre cadascú, l’encetàvem amb fúria, amb fam, amb delit... i al cap d’una estona, jo et mirava per assegurar-me que seguia valent la pena de respirar en el món, i descobria que tu també m’estaves mirant, possiblement per tal de comprovar que valia la pena que seguissis respirant en el món, però només perquè jo seguís fent-ho."
El nàufrag feliç és una història d’amor preciosa i tendra, d’aquelles que converteixen la parella en casa, d’aquelles en què la suma dels dos és millor que cadascú per separat. També és una història sobre la felicitat i sobre trobar el propi camí i ser un mateix.
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!