dimecres, 15 d’abril del 2026

Què ens devora de nit - T. Kingfisher


Títol:
Què mou els morts

Autora: T. Kingfisher (pseudònim d'Ursula Vernon)

Llengua original: anglès

Traducció: Marta Armengol

Editorial: Obscura Editorial

Any: 2024 original, 2025 en català



Després de l'èxit de la lectura conjunta de l'any passat de Què mou els morts, aquest mes hem llegit la segona part de la trilogia, Què ens devora de nit


Kingfisher aprofita els personatges del primer llibre per explicar-nos una nova història de terror, aquesta vegada basada en un ésser mitològic que se t'asseu al pit mentre dorms i no et deixa respirar. 

L'Alex Easton, exsoldat amb estrès posttraumàtic torna a la casa que tenia la família a Gal·làcia, i ho fa acompanyat del seu escuder Angus per rebre la micòloga senyora Porter, que té molt interès en investigar els bolets que creixen per la zona. Quan arribem a la cabana, però, descobreixen que el masover és mort i que els vilatans tenen una reacció estranya quan intenten esbrinar les causes de la mort. Tant és així, que pràcticament ningú vol traslladar-se a la casa a viure i servir. 


A diferència de Què mou els morts, que és un retelling de Poe, aquesta novel·la no parteix de cap text anterior. La història m'ha semblat força més fluixa, gairebé una excusa per aprofitar uns personatges que s'havien quedat curts d'aventures. 


El desenvolupament de la trama se m'ha fet irregular, i en alguns moments se m'ha fet lent. Tota l'acció es desenvolupa cap al final de manera precipitada. 


El que és innegable és que la ploma de Kingfisher té una gràcia especial, una barreja d'ironia i sarcasme fi amb tocs d'humor per rebaixar tensions.


No puc dir que m'hagi apassionat, de fet, ha estat una petita decepció per les expectatives que hi tenia. De totes maneres, si voleu aproximar-vos a un terror light o temptejar amb el gènere fantàstic, l'autora pot ser una bona opció (però si heu de triar, escolliu el primer volum). 


Altres entrades de la mateixa autora:


Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!