Títol: Guia màgica d’autodefensa amb galetes
Autora: T. Kingfisher
Llengua original: anglès
Traducció: Elena Ordeix
Editorial: Indòmita
Any: 2020 original, 2023 en català
-Va, Bob… -vaig dir, fent servir el to ensucrat que triaries per acostar-te a un animal imprevisible-. Va, que et porto farina bona…
En Bob va fer esclatar unes quantes bombolles, que era la seva manera de saludar-me amb entusiasme. En Bob és la meva massa mare. És la primera màgia important que vaig fer, i com que no sabia què feia, em vaig passar."
Feia temps que tenia aquest llibre a la pila de pendents mentals, després de llegir-ne molt bones ressenyes i d'estrenar-me gratament amb l'autora a principi d'any, però probablement no hagués caigut tan aviat si no fos perquè uns amics el tenien a casa i ens l'han deixat. L'excusa perfecta per fer-lo passar al davant d'altres lectures.
Guia màgica d'autodefensa amb galetes és una novel·la juvenil de fantasia, amb aventures, màgia i el tocs d'humor (com els que vam trobar a Què mou els morts). En aquest cas, la protagonista és la Mona, una marciana de 14 anys que té poders amb el pa i les galetes, i que els aprofita per treballar a la fleca amb la seva tia. La Mona matina per fer la massa, donar-li forma i enfornar-la abans que arribin els primers clients. Un matí, però, es troba un cadàver a la fleca que ho farà capgirar tot. A partir d'aquell moment, es veurà forçada a fugir, amagar-se, farà nous amics i haurà de fer créixer l'enginy per defensar-se amb la seva màgia.
A Guia màgica d'autodefensa amb galetes la Mona, la seva galeta de gingebre, en Fuset i la Molly Llevamorts han de salvar la ciutat, però són nens i adolescents, i han de respondre i actuar perquè els adults no ho han sabut fer quan tocava.
En general m'ha agradat força, però la primera mitja part se m'ha fet una mica lenta i no ha acabat de despertar el meu interès fins que realment la Mona comença a fer servir la seva màgia per defensar-se (que és el que esperava que passés pel títol del llibre). L'últim terç de la novel·la m'ha semblat molt trepidant i l'he gaudit moltíssim.
M'agrada l'estil de l'autora que ja vaig descobrir a Què mou els morts. És àgil com una conversa, com si algú t'estigués explicant una història, però sense deixar les notes còmiques i crítiques.
T. Kingfisher troba el punt d'equilibri entre escriure una novel·la juvenil d'aventures i amb màgia i una novel·la amb violència i morts. Sí, sí, és juvenil però hi ha un setge i una guerra i, per tant, hi ha projectils, morts i una massa mare, en Bob, que quan s'enfada es torna agressiva.
L'autora fa un apunt al l'epíleg sobre les novel·les juvenils que s'acostumen a publicar, que sovint s’edulcoren perquè no siguin massa fosques, ni tinguin massa violència ni facin massa por. Tanmateix, els joves sovint ja consumeixen aquest tipus de continguts de forma molt més explícita en videojocs o formats audiovisuals. Crec que el resultat final troba el punt just per interessar els joves sense renunciar a fer una obra tan infantilitzada.
Guia màgica d'autodefensa amb galetes té un punt dolç, és divertida i us farà passar una bona estona, però després de llegir-la us mirareu les galetes i els pans de massa mare d'una altra manera…😂🤭.
Si voleu llegir una altra novel·la juvenil amb màgia i aventures, us recomano Bitter d’Akwaeke Emezi.
Altres entrades de la mateixa autora:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!