"...la Carme sent l'impuls de fer-li un petó i li posa la mà a la galta com per anticipar el gest. L'Yngve, que tantes vegades a pensat en com seria aquest moment, s'aparta amb tota la delicadesa de què és capaç per no ferir-la i li diu que prefereix no fer-ho, que està gairebé segur que és millor el que hi ha en aquesta banda del petó."
Aquesta novel·la em va cridar l'atenció de seguida per la trama i per les nombroses ressenyes positives que rondaven per la xarxa.
Amor i no comença amb una ruptura, la dels nostres protagonistes,
una catalana i un suec: la Carme i l’Yngve. A Roma, on tots dos estudien, acaba
una relació de parella i en comença una altra que va molt més enllà de l’amistat,
i que durarà més de trenta anys, des de 1987 al 2020.
A través
d’uns capítols força breus, Alba Dalmau, ens fa viure la relació de la Carme i
l’Yngve any rere any, viatjant per molts racons del món: Roma, Estocolm, Barcelona,
Nova York, Formentera… Alguns capítols coincideixen amb dies clau que han
marcat les darreres dècades.
La
relació de la Carme i l’Yngve és molt especial, tendra i bonica. És un amor
profund i inesgotable, però no és un amor de parella. La seva és d’aquella mena
de relacions que no tothom entén. De fet, jo mateixa, en alguns moments de la
novel·la em mig enfadava amb ells i volia dir-los: si us estimeu tant, per què
no esteu junts? Al llarg de tres dècades, mantenen el contacte, es van trobant
i es van posant al dia del camí que han anat fent. Es tenen l’un a l’altre i ho
saben.
"... ens hem estimat fins al final i ens hem begut tot l’amor que conteníem l’un per l’altre, sense que existís una paraula per fer-ho, perquè el dia que vam declarar la fi vam tornar a començar sense ser amics, ni germans, ni amants, només com dues persones que van decidir que valia la pena continuar i prou."
Els
capítols van intercalant la veu de la Carme i la de l’Yngve, un recurs perfecte
perquè el lector es faci una imatge completa de la relació dels protagonistes i
que aquesta imatge sigui des de dins. Un narrador extern hauria fet perdre força
a la història i, alhora, si només narrés la Carme, ens faltaria la versió de l’Yngve.
La Carme és modista i treballa vinculada al món de l’òpera, mentre que l’Yngve és artista plàstic. Com no podia ser d’altra manera, les referències a l’òpera hi són presents, però m’han agradat especialment les obres artístiques i performances que surten al llibre i que, com indica Dalmau al final del llibre, es basen en projectes artístics reals. La majoria d’ells m’eren totalment desconeguts, però són ben curiosos!
La
lectura és àgil i passa ràpid. Hi ajuda que a cada capítol hagi passat un any
més i passi en un lloc diferent. A més, té una mena de magnetisme, no sé si la història
o els dos protagonistes, que fa que no puguis deixar de llegir i que vulguis
seguir coneixent-ne la història.
No és la millor novel·la del 2021, però coincideixo amb què és bonica i lleugera, ideal per superar un bloqueig lector o per quan busqueu una història que us faci somriure, però que no us faci pensar massa.
"Roma és una ciutat superba, i ho sap, per això quan la veus per primer cop t'esclafa i et recorda que si no fos per ella ves a saber en quin món viuries: sense llei, ni ordre, ni arquitectura, i és per això que no tens més remei que mirar-la amb respecte i donar-li les gràcies, en silenci, per haver-te salvat d'un món abocat a la indigència."
Veig que a tu també t'ha agradat, com a tanta altra gent a instagram, però poses una mica el fre amb aquest final. No és la millor novel·la de 2021, per passar l'estona, per no pensar massa. Bé, res diferent del que ja m'havia imaginat, però les paraules que es fan servir són importants. M'ajuda, això. Penso que tard o d'hora hauré de llegir aquesta autora, però tampoc correré a la llibreria a firar-me aquest llibre.
ResponEliminaExacte, per mi ha estat una lectura agradable, però no passarà a la història dels millors llibres que he llegit. Ara bé, és fluida i amable 😊. Jo el vaig anar a buscar a la biblioteca 😅😉
Elimina