Un estiu per estimar - Ester Invernon

Títol: Un estiu per estimar

Autora: Ester Invernon

Llengua original: català

Any: 2021

Editorial: Autopublicat

"Quan algú mor, les paraules que fan més mal són les que mai no es van dir. I que ja punyiran per sempre més."

Aquest estiu estic llegint lectures fresques, de les de no pensar, deixar-se portar i gaudir. Feia temps que veia Un estiu per estimar rondant per les xarxes socials i em cridava força l'atenció, així que vaig contactar amb l'autora per fer-me amb un exemplar per les vacances. D’entrada, vull agrair l’oportunitat de llegir aquest llibre a l’Ester, així com la seva predisposició a acostar-me’l a casa (casualment les dues vivim a Mataró) perquè el pogués gaudir durant les vacances.

La Marina, una barcelonina de mitjana edat, viu a Albons, un poble de l’Empordà, on es recupera del dol per la pèrdua del seu marit, en Pau. Una mala entrebancada fa que la seva mare, la Carme, amb qui té una relació distant, se n’hagi d’anar a viure amb ella fins a recuperar-se. En aquesta casa d’Albons, la Marina i la Carme hi passaran la tardor, l’hivern, la primavera i un estiu deliciós, amb anades i vingudes dels fills de la Marina, en Jordi i el Marcel, i de la Paula, la néta de la Marina. La Paula, com sovint fan els nens, serà l’excusa, el nexe d’unió (o de reunió) de mare i filla. En aquest panorama també hi van apareixent altres personatges igual d’entranyables: l’Alex, la Joana i la Manuela.

A través d’uns capítols força breus, Invernon ens presenta una història ben escrita, amb unes descripcions delicioses, àgil i amb uns diàlegs força naturals que flueixen perfectament, fins al punt que tens ganes de seguir llegint fins a acabar-la.

Un estiu per estimar està ambientada a l’Empordà i a la Costa Brava, i crec que per mi ha sigut un plus llegir-lo precisament quan passava uns dies allà, ben a prop d’Albons, perquè mentre llegia gaudia dels mateixos paisatges, sentia els mateixos sons, olors i la mateixa pau.

M’ha agradat especialment la manera de construir els personatges, ja que tots tenen un rerefons que es va desgranant al llarg de la novel·la, sense abocar-t’ho tot al principi ni deixar-t’ho tot al final, molt ben dosificat. Les seves històries estan molt ben teixides i tots els personatges, absolutament tots, són tendres i propers. Tots tenen els seus defectes i la seva “motxilla”, i al llarg de la novel·la miren d’enfrontar-se a les seves pors. Sempre m’agraden les històries que tenen personatges que són humans, que expliquen vides que podrien ser la nostra o la dels nostres veïns. Podria esplaiar-me amb tots els personatges, però ho deixaré aquí perquè vosaltres mateixos els descobriu 😊.

Si bé tira d’algun clixé, és d’aquells que encaixen a la perfecció amb el relat. És com quan mires una pel·lícula romàntica absurda i saps des del minut u que en algun moment els dos protagonistes s’enfadaran per reconciliar-se més endavant i que tot sigui meravellós. Hi són, però no fan nosa i t’arrenquen un somriure.

Un estiu per estimar parla de l’amor, l’amistat i les relacions familiars, però sobretot parla del perdó i de les segones oportunitats. Us el recomano per passar una bona estona que, de ben segur, us dibuixarà un somriure a la cara.

A mi ja me’l va dibuixar la dedicatòria. Quina tendresa! Invernon el dedica a la seva iaia, “per no haver deixat mai de llegir, quan la teva mare et deia que era de dona gandula.”

Endavant, Ester, amb aquest llibre i tots els que puguin venir! L’enhorabona!

Si voleu llegir-lo, podeu trobar-lo a Amazon o podeu contactar directament amb ella per comprar-li.

Amb aquesta lectura he superat el repte número 8 del repte de lectura que proposen les Biblioteques de Mataró (#matarodellibres). En aquesta ocasió, amb el títol “Noves Veus” ens conviden a descobrir alguns dels nous noms que arriben a la literatura catalana. Ester Invernon, que a més és mataronina, és una d'aquestes noves veus del panorama català.

"No pot evitar que totes les llàgrimes guardades li omplin els ulls. I vessa llàgrimes molt antigues. I també moltes de recents. Plora pel pare i per la mare, pels avis, per tots aquells moments que no va saber entomar i que la vida adulta li ha adjectivat."

Coneixem una mica més l'autora?

Ester Invernon (Mataró 1973) decideix publicar la seva primera novel·la als 47 anys, després d'una vida apassionada per la literatura. 

"M'he adonat que el dolor inhumà que et fa sentir morir quan perds una persona és totalment proporcional a l'amor que has sentit per aquella persona i a la felicitat que heu sentit plegats."

Txell.Cat