divendres, 27 d’agost de 2021

Mr. Mercedes - Stephen King

Títol: 
Mr. Mercedes
AutorStephen King
Llengua original: anglès
Traductor: Carlos Milla Soler
Any: 2014 (original); 2015 (traducció al castellà)
EditorialEditorial Debolsillo

Aquest any en faré 29. D'aquí quatre dies, com qui diu, però encara tinc llibres pendents de llegir dels que em van regalar la colla de colònies quan en vaig fer 25. Em repeteixo, però va ser un dels regals més originals, bonics i guais que m’han fet: una caixa amb alguns dels llibres preferits de cadascun dels meus amics. No els he llegit tots encara, deixo que els llibres em diguin que ara és el seu moment però encara me’n queden uns quants 😊.

En aquella caixa i he descobert grans joies i també he sortit de la meva zona de confort lectora. 

Mr. Mercedes d’Stephen King és la proposta que em va deixar en Víctor (curiosament hi havia dues novel·les de King a la caixa!). A l’estiu m’acostuma a venir de gust llegir algun thriller o alguna novel·la negra, d’aquelles que t’enganxen i no pots deixar fins al final perquè et mors per descobrir qui és el dolent.

En aquest cas, saps qui és el dolent des del principi (o des del moment en què llegeixes la sinopsi de la contracoberta). Un matí boirós, en Brady Hartsfield, un jove que viu amb la seva mare alcohòlica, decideix envestir amb un Mercedes la multitud d’aturats que s’ha combregat a les portes de l’oficina de treball i que fan cua des de la nit anterior. En Bill Hodges, inspector de policia en aquell moment, no aconsegueix atrapar-lo i la investigació li coincideix amb la jubilació, fet que l’obliga a traspassar el cas als seus companys.

Després de jubilar-se, l’inspector Hodges, sumit en una depressió, ha guanyat quilos i es passa el dia davant de la tele, mirant-se l’arma que havia estat del seu pare. Un dia rep una carta anònima de Mr. Mercedes que, després de l’emoció i el “subidón” de la matança del centre cívic, té ganes de més. Per contra del que espera en Brady, la carta desperta l’antic policia que hi ha dins de Hodges, que es pren com un repte personal descobrir qui hi ha darrere de Mr. Mercedes, encara que per fer-ho hagi de passar per sobre del Departament de Policia de la ciutat.

La lectura m’ha tingut enganxada a batzegades, així que no la consideraria un top entre els thrillers. Des del principi saps qui és el bo, qui és el dolent i saps, més o menys, quins objectius tenen cadascú.

Si bé al llarg de les 492 pàgines de la meva edició la història es complica, hi apareixen nous personatges que ho embrollen tot una mica més, i es van resolent preguntes que havien quedat obertes, crec que amb menys pàgines haguéssim arribat allà mateix.

No negaré que té els ingredients clau de la majoria de thrillers: un dolent molt dolent, d’aquells que penses que si més val que no existeixin a la realitat; un policia gras, jubilat, a qui acabes agafant carinyo, i uns secundaris humans molt entranyables.

M’agrada l’estil de King: directe, cru i malparlat fins al punt que et fa arrufar el nas.

Ara no, però resulta que aquest és el primer llibre de la trilogia de l’inspector Hodges i, encara que sigui per passar l’estona, suposo que en algun moment tornaré a trobar-me amb ell per veure com li va la vida. 



Altres entrades del mateix autor
Coneixem una mica més l'autor? 
Stephen King (1947) és un escriptor nord-americà conegut per les seves novel·les de terror, intriga, ciència-ficció i fantasia. 
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història.
Entre les seves obres podem destacar El resplandor (1977), IT (1986) o La Cúpula (2009). Moltes de les seves obres s’han portat al cinema i s’han convertit en grans èxits, com ara The ShiningChildren of the Corn Carrie.


Els llibres preferits dels meus amics

Txell.Cat

1 comentari:

  1. Jo també em repetiré, els teus amics són una passada. Saps, no he llegit mai res de King, no consumeixo el gènere terror perquè sóc un cagat, des de sempre. Fa tant temps que ho dic, que probablement ara el podria llegir i no passaria res, fins i tot és probable que m'agradés força. L'argument que descrius aquí (aquest llibre no l'havia sentit anomenar mai), no dista tant d'alguns llibres que llegia de més jove. Em tiren enrere les pàgines que té qualsevol dels seus llibres. És que no sap escriure històries en 200-300 pàgines aquest home?? De totes maneres, se'm fa estranya la idea de deixar aquest món sense haver llegit mai Stephen King, així que tard o d'hora hi hauré de posar remei!

    ResponElimina

Moltes gràcies per comentar!