Aquest any en faré 29. D'aquí quatre dies, com qui diu, però encara tinc llibres pendents de llegir dels que em van regalar la colla de colònies quan en vaig fer 25. Em repeteixo, però va ser un dels regals més originals, bonics i guais que m’han fet: una caixa amb alguns dels llibres preferits de cadascun dels meus amics. No els he llegit tots encara, deixo que els llibres em diguin que ara és el seu moment però encara me’n queden uns quants 😊.
Mr. Mercedes d’Stephen
King és la proposta que em va deixar en Víctor (curiosament hi havia dues
novel·les de King a la caixa!). A l’estiu m’acostuma a venir de gust llegir
algun thriller o alguna novel·la negra, d’aquelles que t’enganxen i no pots
deixar fins al final perquè et mors per descobrir qui és el dolent.
En
aquest cas, saps qui és el dolent des del principi (o des del moment en què
llegeixes la sinopsi de la contracoberta). Un matí boirós, en Brady Hartsfield,
un jove que viu amb la seva mare alcohòlica, decideix envestir amb un Mercedes
la multitud d’aturats que s’ha combregat a les portes de l’oficina de treball i
que fan cua des de la nit anterior. En Bill Hodges, inspector de policia en
aquell moment, no aconsegueix atrapar-lo i la investigació li coincideix amb la jubilació, fet que l’obliga
a traspassar el cas als seus companys.
La lectura m’ha tingut enganxada a batzegades, així que no la consideraria un top entre els thrillers. Des del principi saps qui és el bo, qui és el dolent i saps, més o menys, quins objectius tenen cadascú.
No negaré que té els ingredients clau de la majoria de thrillers: un dolent molt dolent, d’aquells que penses que si més val que no existeixin a la realitat; un policia gras, jubilat, a qui acabes agafant carinyo, i uns secundaris humans molt entranyables.
M’agrada l’estil de King: directe, cru i malparlat fins al punt que et fa arrufar el nas.
Ara no, però resulta que aquest és el primer llibre de la trilogia de l’inspector Hodges i, encara que sigui per passar l’estona, suposo que en algun moment tornaré a trobar-me amb ell per veure com li va la vida.
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història.
- Tòquio Blues. Norwegian Wood de Haruki Murakami
- Ubik de Philip K. Dick
- Carrie d'Stephen King
- Persèpolis de Marjane Satrapi
- En lloc segur de Wallace Stegner
Jo també em repetiré, els teus amics són una passada. Saps, no he llegit mai res de King, no consumeixo el gènere terror perquè sóc un cagat, des de sempre. Fa tant temps que ho dic, que probablement ara el podria llegir i no passaria res, fins i tot és probable que m'agradés força. L'argument que descrius aquí (aquest llibre no l'havia sentit anomenar mai), no dista tant d'alguns llibres que llegia de més jove. Em tiren enrere les pàgines que té qualsevol dels seus llibres. És que no sap escriure històries en 200-300 pàgines aquest home?? De totes maneres, se'm fa estranya la idea de deixar aquest món sense haver llegit mai Stephen King, així que tard o d'hora hi hauré de posar remei!
ResponElimina