La conca dels àngels. Sis dones i massa guerres - Berta Cusó

Títol: La conca dels àngels. Sis dones i massa guerres
Autora i il·lustradora: Berta Cusó
Llengua original: català
Editorial: Pagès Editors
Any: 2025

La conca dels àngels, o Engelbecken en alemany, és un estany situat a Berlín que dona lloc a aquesta novel·la gràfica de Berta Cusó que repassa els conflictes bèl·lics dels últims anys a través de sis protagonistes.

Sis històries breus -a vegades voldries saber-ne més- de sis dones amb nacionalitats i moments històrics diferents, però totes atravessades per la guerra i situades a Berlín en algun moment.

Cusó ha fet un retrat de la guerra al món al llarg del segle XX per evidenciar que la guerra no acaba mai, es trasllada en l’espai, però no s’ha extingit mai. 

La Micaela, una alemanya que viu l’entrada dels russos a Berlín l’any 45; l’Angelina, una noia russa que forma part d’un regiment nocturn d’avions bombarders sobre territori alemany; la Serafina, maqui que s’ha d’exiliar al final de la Guerra Civil espanyola; la Tuyen, que quan acaba la Guerra del Vietnam arriba a Berlín com a refugiada econòmica; la Lucy, una jove alemanya que se’n va a Síria amb Estat Islàmic; i la Gabriela, refugiada ucraïnesa que fuig amb l’inici de la Guerra amb Rússia.

L’encreuament de les històries de les sis protagonistes a La conca dels àngels evidencia que la guerra provoca una mena d’efecte papallona: afecta el món i no és un fet aïllat.

A La conca dels àngels es retrata la figura de les dones en les guerres allunyant-se de l’idea generalista que tothom té. Cusó retrata l’altra cara de la guerra: les violacions i la violència sexual dels vencedors a les vençudes, dones que lluiten en tots dos bàndols, aviadores, dones en camps de concentració (preses i guardes), o refugiades. 

M’ha agradat veure com anaven encaixant les històries entre si. Això sí, se m’han fet curtes i m’hauria agradat aprofundir-hi, però crec que no era l’objectiu de l’autora. En aquest sentit, m’ha fet pensar en Hierba de Keum Suk Gendry-Kim, en què sí que s’aprofundeix en una de les conseqüències de la guerra per a les dones.

Les il·lustracions m’han agradat molt i porten un gran pes narratiu en la història, tot i que també hi ha espai per algunes pàgines didàctiques com la que explica el significat dels pedaços i combinacions que portaven les preses dels camps de concentració.
La col·lecció Dobletinta es caracteritza per utilitzar només dos colors. En aquesta ocasió, totes les vinyetes són amb tons vermellosos i lilosos, ja que vaig sentir que l’autora explicava que el lila li permetia defugir el negre i aportava més profunditat en les escenes nocturnes, mentre que el vermell evocava directament la sang i s’associa ràpidament a les guerres.

Altres novel·les gràfiques sobre conflictes bèl·lics

• L'art de volar - Antonio Altarriba, Kim

• Hierba - Keum Suk Gendry-Kim

• Persépolis - Marjane Satrapi

Txell.Cat

Manual de defensa del català - Òscar Andreu

Títol: Manual de defensa del català
Autor: Òscar Andreu
Llengua original: català
Editorial: Univers
Any: 2026

"Ara mateix hi ha una droga que ho peta en tots els territoris de parla catalana: de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer; una droga dura, que no deixa ressaca i que és gratuïta. Per això la recomano. Per això, i perquè proporciona algunes de les experiències més al·lucinants que he viscut a la vida. Aquesta droga es diu “mantenir el català”. Us la recomano."

El 26 d’abril de 2024 vam anar a veure el monòleg “Crida als ocells de colors llampants” de l’Òscar Andreu, així que la lectura d’aquest Manual de defensa del català ha estat una mena de relectura, ja que es basa en el text que interpretava en aquell espectacle.

Més que un manual, sembla un manifest de defensa del català amb humor i a partir de l’experiència d’Òscar Andreu. A partir de la seva biografia lingüística ens explica algunes anècdotes que ens sonaran familiars i que ens evoquen a escenes similars que tots hem viscut.

No és una lectura acadèmica ni seriosa, i és fàcil sentir-li la veu mentre el llegeixes i imaginar-te’l en escena. No descobreix la sopa d’all, però comparteix algunes reflexions i pensaments que són molt evidents, però que convé recordar. A vegades, allò més evident és el que tenim menys present. 

Aquest manual de defensa del català té un missatge clar: parlem-lo!

"Per cert, parlant de llengües: sabeu que totes les llengües existeixen perquè els humans es comuniquin els uns amb els altres, menys el català, que existeix només per tocar els collons a milions de castellanoparlants?"

El decàleg del Manual de defensa del català està amagat a la sobrecoberta, però seria digne de ser emmarcat:

1. La llengua pròpia dels territoris de parla catalana és (el nom ja en dona pistes) el català

2. El català rep altres noms depèn del lloc on es parli perquè és una llengua unida, diversa i vibrant.

3. El parlem perquè ens arrela al passat, ens connecta al present i ens projecta al futur, però sobretot perquè ens dona la gana.

4. I perquè és de justícia! Els drets lingüístics són drets humans.

5.  Si nosaltres no el parlem, ningú el parlarà per nosaltres.

6. El bilingüisme social és una trampa dels qui t'exigeixen que siguis bilingüe perquè així poden continuar sent monolingües.

7. Amagar-lo o renunciar a parlar-lo és fer-li la feina a Lluís XIV, a Felix V, a Franco, als seus hereus i als que durant més de tres segles han intentat esborrar-nos del mapa.

8. Per què hauríem de gastar un sol cèntim en un negoci, plataforma, subscripció, partit o entitat que menysprea la llengua?

9. Sense llengua perdem identitat, sense identitat perdem sobirania, i sense sobirania no som res.

10. Compartim-lo. Reclamem-lo Rebel·lem-nos! Parlem català!

Txell.Cat

Prometeu de mil maneres - Carles Rebassa

Títol: Prometeu de mil maneres
Autor: Carles Rebassa
Llengua original: català
Editorial: Univers
Any: 2026

"Palma també és això: un lloc per a viure-hi i ser un mateix mentre els mesos es van instal·lant en les estacions."

Prometeu és el nom del protagonista d'aquesta novel·la que, com en el mite clàssic, està encadenat a l'autodestrucció. Per més inri, es diu Dolors de cognom. Prometeu Dolors, doncs. 

Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que ens transporta a Palma de Mallorca, però no a la imatge de la ciutat que tenim de l'estiu, el sol i els turistes, sinó a la que sobreviu durant la resta de mesos de l'any. El Cafè de la família Antich és el nucli que uneix tots els personatges d'aquesta història que s'estén com una teranyina. A la novel·la trobem moltes veus que es van barrejant, de manera que la perspectiva del narrador va canviant. 

Però no només canvia la veu del narrador, sinó que la història ens arriba fragmentada i en el conjunt és un exercici literari complex i lleugerament experimental pel que fa a la forma. 

Rebassa construeix una amalgama de personatges i ambients que xoquen entre ells. D'una banda, tenim l'ambient dels treballadors del Cafè, que és el caprici de Donya Kiss, la filla de l'oligarca mallorquí Don Lluís Salvador Antich i Romaní. De l'altra, l'ambient familiar benestant dels Antich, amb tot el patrimoni que tenen, la importància de mantenir les aparences, però on també hi ha qui se surt de la norma, com el jove Carles, que inicia una relació clandestina i força tòxica amb en Prometeu. 

"Quan baixa, tots dos anam d’uniforme. Jo, de drap, i ell, de seda. [...] Quin dia agafaré el jove Carles i li diré que abandonem aquest món que ens classifica, que ens col·lecciona? Quin dia em mirarà a la cara i serà per a dir-me sí?"

Se'm fa difícil resumir la trama d'aquesta novel·la sense aixafar-vos-la. Hi passen moltes coses, hi ha molts personatges i molts detalls. 

Prometeu de mil maneres és una història fosca que explora les relacions humanes entre treballadors, dins la família, però també entre amos i assalariats, rics i pobres. La lluita de classes, la falta d'amor, la destrucció i la soledat acompanya tots els personatges i els aboca a una espiral de desig –sexual, de ser estimat i acceptat, de poder– de la qual no saben sortir. 

M'ha semblat una novel·la amb una porta d'entrada difícil. La lectura dels primers capítols em requeria força concentració per entrar en la cadència i la veu narrativa de l'autor. Una vegada dins la teranyina de relacions que envolten el Cafè, la segona part m'ha semblat més assequible. Salvant les distàncies, m'ha fet pensar en quan llegeixo Ali Smith, que em costa entrar, però m'atrapa brutalment i tota la novel·la és una mena d'experiment. 

Rebassa fa gala d'un català literari i viu, a voltes poètic, amb un lèxic riquíssim que m'ha portat a fer més d'una consulta al diccionari Alcover-Moll (i m'encanta quan em passa això, especialment en autors que escriuen en català). 

Prometeu de mil maneres és un viatge que no és de plaer, sinó més aviat el contrari. Maria-Mercè Marçal ja ho deia, que «L’escala fosca / del desig / no té barana.»

"De vegades sembla que Palma no sap reconstruir-se, rehabilitar-se, sobreviure a la pròpia mortor."

Txell.Cat