Títol: Arroz de Palma
Llengua original: portuguès
Traductor: Ana Belén Costas Vila
Editorial: Círculo
de lectores
[També el podeu trobar en català editat per Columna]
“Yo aquí en la hacienda. Yo aquí en
la cocina, cuatro i poco de la madrugada. Isabel aún duerme, el sol se retrasa.
Yo aquí, un viejo de ochenta y ocho años.”
El
llibre comença amb aquest paràgraf que es repeteix tres o quatre vegades al
llarg del llibre. La darrera inclou una paraula més que dóna sentit a la forma narrativa de la
novel·la. És un monòleg d’un home que,
amb frases curtes, precises, sense més ornament que el record i uns sentiments diversos que li generen els fets passats i presents, amb moltes
reflexions impregnades d’amor envers la família i l’arròs de la tia Palma , arròs que no
es fa malbé mai i que és fruit de l’amor, repassa les alegries, decepcions i
problemes familiars que es van superant al llarg de la vida.
L’estil
de la narrativa és pausat, directe, ple d’enyorança i d’amor que et fa reflexionar sobre moltes coses de la vida
i que et genera una sensació de tranquil·litat i de pau.
M’ha
agradat moltíssim. L'estil de la narrativa és totalment diferent a la prosa que m'agrada llegir: frases descriptives minuciosament treballades sobre llocs i èpoques. En aquest cas, són frases curtes, directes, que et permeten situar-te en el lloc precis . Hi ha moltíssimes reflexions sobre l'amor, sobre el temps, sobre el que és important i el que és efímer. En resum, el recomanaria a la gent que té un sentiment molt fort per la família .
Coneixem una mica més l'autor? Franciscà
José Alonso Vellozo Azevedo ( Rio de Janeiro 1951),és dramaturg, guionista
cinematogràfic, poeta, novel·lista i
ex-diplomàtic. Ha destacat per les seves obres teatrals, com : La casa de Anais
Nin o Unha e carne. Com a guionista ha realitzat més de dues-centes cinquanta produccions entre pel·lícules ,
curtmetratges, i documentals. Arroz de Palma, la seva primera novel·la
ha quedat finalista del premi Sao Paulo de Literatura.
"Once años de
estéril matrimonio y bastó el rico
caldito de arroz de tía Palma -arroz
singular y dichoso, semilla de bienaventuranza- para que Antonio naciera.
Casi noventa
años después, Antonio se dispone a ofrecernos un plato cocinado a fuego lento
durante un siglo: la familia, guiso complicado que no siempre sale a gusto de
todos, pero que es imprescindible saborear hasta el final."
MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!