"Las bibliotecas son como pulmones. [...] Los libros son el aire fresco que necesitamos para que nuestro corazón siga latiendo, para que nuestro cerebro siga imaginando, para mantener viva nuestra esperanza."
La biblioteca de París de Janet Skeslien Charles ha estat l’última
lectura del 2021 (i per poc no l’acabo al 2022 😊).
Aquest llibre va arribar a casa ja fa uns mesos
amb una caixa de Bookish (no la rebem cada mes, però de tant en tant fa
il·lusió rebre un llibre sorpresa a casa), però ja se sap que tots els llibres tenen
el seu moment. A la caixa, a banda del llibre, hi havia una llista de
reproducció amb música francesa per ambientar la lectura, una fotografia del
personal de la biblioteca i alguns detalls per acabar de lligar caps un cop
finalitzada la lectura. Alguns detalls els havia enganxat, però d’altres m’havien
passat per alt i m’ha agradat completar la lectura amb informació addicional.
"Es fascinante conocer a alguien a través de los libros que ama."
"Ninguna otra cosa posee esa capacidad mágica de hacer que las personas veamos con los ojos de otros."
Al principi aquesta novel·la no em va atrapar especialment. Quan agafava el llibre, em distreia, m’agradava i anava llegint perquè és molt àgil, però no em delia per agafar el llibre a totes hores i continuar-lo. Ara bé, a partir de la meitat em va atrapar completament i no podia deixar de llegir.
La Biblioteca de París és una lectura recomanable a tots els qui ens agrada llegir i visitar biblioteques; és un homenatge a la literatura i als llibres, a les persones que els estimen i a tots els qui van arriscar la seva vida durant la guerra per la cultura. La novel·la està farcida de referències que, pels amants de la literatura, són una joia.
"El duelo es un mar hecho de nuestras propias lágrimas. Las olas saladas cubren las oscuras profundidades por las que debemos bucear cada uno a nuestro ritmo. Fortalecerse lleva su tiempo. Había días en los que mis brazos cortaban el agua sin problemas y me parecía que todo saldría bien, que la orilla no estaba demasiado lejos. Y de pronto un recuerdo, un solo momento, casi me ahogaba. Entonces volvía al punto de partida y tenía que luchar con todas mis fuerzas para mantenerme en la superficie, agotada, hundiéndome en mi propio dolor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!