Títol: Nosaltres dos
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Any: 2017
"Hi ha mirades que queden. I aquella n'era una. No se sap per què, però queden solcades en un plec de la memòria, per sempre."
Fa uns dies vaig acabar de llegir Nosaltres dos de Xavier Bosch. El cert és que no havia llegit cap novel·la seva abans, i em va agradar molt.
D’entrada, cal dir que la novel·la ja se m’havia guanyat abans de tenir-la entre les mans, i és que ja havia llegit anteriorment que els personatges eren un noi i una noia que es coneixien a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, que és justament el lloc on vaig estudiar jo!
La novel·la ens explica la història d'amistat entre en Kim i la Laura, des que es coneixen a la universitat fins que tenen 50 anys. La novel·la es basa en la tesi "és possible l'amistat entre un home i una dona?", i és que ja des de ben el principi es fa explícit el bon rotllo i l'atracció entre els nostres protagonistes.
La trama està molt ben lligada i, malgrat que la novel·la se centra en tres etapes de la vida dels personatges, els buits temporals estan molt ben coberts i el lector no té la sensació d'haver-se perdut la seva història.
Crec que els personatges estan molt ben aconseguits i demostren que tots tenim virtuts i defectes, i que malgrat els errors que comentem o cap on ens porta la vida, tenim marge de maniobra per actuar i per donar noves oportunitats a la vida.
Nosaltres dos és una bona novel·la per regalar a un bon amic o amiga, però també a la parella. És de lectura àgil i la història es captivadora.
"Van tornar a riure. I no van estar-se d'un privilegi que només es pot practicar al món dels vius: mirar-se als ulls."
Coneixem una mica més l'autor? Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Ha escrit contes i novel·la juvenil, i és l'autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014). L'any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Algú com tu.
"Van brindar, es van mirar als ulls i els va semblar que era la primera vegada que es veien."
Txell.Cat
Holaa, fa una hora escasa que he acabat el llibre llegit en 3 dies. Per tant, no puc dir que no m'hagi agradat però, sempre un però, al meu gust un punt "ensucrat". Però SI, recomanable , si ala Txell li feia gràcia per la Uni a mi pq sóc estudiant universitària dels anys 80.
ResponElimina