Vaig cursar el batxillerat Humanístic perquè tenia força clar que el meu camí anava cap al món de les lletres i les llengües. Vaig tenir la sort d'estudiar grec i llatí amb una de les professores que més petjada han deixat en mi, l'Alba Colomé. A cada classe de llatí ens transmetia passió pels clàssics, per la literatura i era inevitable que tots els que érem a classe acabéssim enamorats de tot aquell món que ens semblava tan llunyà però que no deixa de ser el nostre orígen.
Jo ja llegia abans de tenir l'Alba, però ella em va encomanar la inquietud per llegir autors i obres que segurament no hauria llegit.
Aquesta és la primera entrada del bloc que dedico a un clàssic clàssic. Es tracta de La Ilíada, d'Homer. He llegit la versió en prosa de l'editorial la Magrana, que té la col·lecció "L'Esparver clàssic" amb traduccions fàcils de llegir i amenes d'autors grecs i llatins.
Recomano aquesta versió perquè al no estar traduïda en vers en facilita la lectura i no deixa de ser una mena de novel·la bèl·lica i d'aventures.
Més val deixar enrere els prejudicis abans d'agafar-la, perquè si no, de ben segur que no acabareu gaire bé.
"Apa, doncs, anem cap al llit tots dos i gaudim de l'amor, ja que mai la passió no m'havia dominat d'aquesta manera, ni tan sols la primera vegada quan, després d'haver-te raptat, navegada amb les naus, que solquen la mar, i a l'illa de Crànac vaig compartir amb tu l'amor i el llit, tal com ara estic ansiós de tu i m'agafa el dolç desig."
Cant III
Títol: La Ilíada
Autor: Homer
Llengua original: grec antic
Traductor: Joan Alberich i Mariné
Editorial: La Magrana
Col·lecció: L'Esparver clàssic
La Ilíada narra un període molt curt de la Guerra de Troia durant l'últim any. Parteix del moment en què Aquil·leu és ultratjat per Agamèmnom i es retira de la lluita contra els troians. Això fa capgirar la guerra, que més que una guerra entre humans és una guerra entre Déus, fins que la mort de Pàtrocle fa tornar Aquil·leu a la lluita.
La lectura se'm va fer feixuga en alguns moments, ja que hi ha alguns episodis en què cada vegada que et presenten un guerrer t'expliquen la seva nissaga i els seus orígens. Tanmateix, aquests fragments es poden llegir en diagonal per anar directament al cos de l'obra, a l'acció.
Una de les coses que esperava era llegir l'episodi del cavall de Troia i vaig endur-me una gran desil·lusió en assabentar-me que estava a L'Odissea, així que una de les properes lectures serà, sens dubte, L'Odissea.
Tanmateix, cal tenir en compte que hi ha fragments molt bonics i que l'obra permet fer-se una idea del tipus de sacrificis, d'armes i de robes que duien en aquella època. En aquest sentit, és un document "històric" molt interessant!
Sincerament, no en recomano la lectura a tothom. Cal tenir-hi interès, perquè sinó, la lectura es fa dura i feixuga.
"Certament tots dos tenien el mateix llinatge i un únic origen partern, però Zeus havia nascut abans i sabia més coses. Per això ell [Posidó] defugia ajudar-los obertament i constantment animava l'exèrcit d'amagat, prenent una figura humana. Ells, fent canvis, tibaven, per damunt d'ambdós bàndols, el nus de la dura discòrdia i de la guerra igual per a tots, un nus impossible de desfer i de deslligar, que va doblegar els genolls de molts."
